(Garrotxa)
Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.
Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.
Beseda
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Garrotxa (hist)
Besalú, vescomtat de
(Catalunya, segle XI – 1126)
Demarcació de l’antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard I (1079).
El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.
Bassi
(Garrotxa)
Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la comarca.
Castellflorit de la Roca, baronia de
(Garrotxa)
Antiga jurisdicció feudal. El 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà.
Pertangué als Santapau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix.
Besalú, sots-vegueria de
(Catalunya, 1304 – 1716)
Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.
El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.
Besalú, comtat de
(Catalunya, 988 – 1111)
Demarcació senyorial format sobre l’antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l’Alt Empordà i el Gironès.
Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, se’n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf.
Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d’Oliba Cabreta que s’inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020).
El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu.
Besalú, bisbat de
(Catalunya, segle XI)
Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.
Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.
Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.
A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.
El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.
ausoceretes
(Garrotxa)
(o ausoceretans) Poble pre-romà, ibèric, poc conegut. Per les dades geogràfiques que dóna Avié en l’Ora marítima (550) i els pobles veïns que esmenta, es pot situar en la comarca, entre Besalú i Olot. Altres fonts (Ptolemeu) situen en aquest mateix lloc els castel·lans.
La seva etimologia fa pensar que es tractava d’una barreja entre ausetans i ceretans.
Dades dels Països Catalans 