(Cruïlles, Monels i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Cim (531 m alt) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls.
(Cruïlles, Monels i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Cim (531 m alt) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Despoblat de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Raval, al nord-est del poble de Sant Sadurní de l’Heura.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), al nord de la vila.
L’edifici, esmentat el 1413 com a eremitori, fou bastit sobre un d’anterior.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat i antic lloc de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura, situat a l’esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès.
(Monells, Baix Empordà, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1193)
Bisbe de Tortosa (28 maig 1165 – 1193). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75).
Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150; la de la vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral de Tortosa (1178).
Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys.
Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km²), situat a banda i banda del Rissec.
Es formà al voltant de l’antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del segle XVII era lloc reial.
L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles.
Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (532 m alt) i el puig de Ribot (322 m alt), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord.
(Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 20 abril 1857 – Girona, 18 novembre 1928)
Pedagog i editor.
Fou el promotor de l’editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d’una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la “Biblioteca Pedagògica Catalana”.
(Cruïlles, Baix Empordà, vers 1225 – Catalunya, 1295/1304)
(dit el Gran) Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295).
Serví Jaume I de Catalunya a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279).
Gran privat de Pere II el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons II el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d’ambaixador a Roma.
Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere II, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.