Arxiu d'etiquetes: Cruïlles, Monells…

Marquès i Planagumà, Josep Maria

Deixa un comentari

(Cruïlles, Baix Empordà, 8 octubre 1939 – Girona, 8 novembre 2007)

Eclesiàstic i historiador. Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura. El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60.000 documents. A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi.

Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses (1986), Rutes d’art sacre (1986), Impresos gironins de la Biblioteca del Seminari diocesà (1502-1936) (1987), Cristians de Girona (1990), Cartoral dit de Carlemany (1993), Concilis Provincials Tarraconenses (1995), Cultura i art d’Església a la diòcesi de Girona (1997), Arxiu diocesà de Girona. Guia-inventari (1998), Pies paraules. Anàlisi del llenguatge religiós (2000), Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona (2000), Ordinari (Ritual) de Girona, 1502 (2006, amb Francesc Feliu) i Lletres del bisbe de Girona: segle XIV (2007, amb Jaume de Puig i Oliver).

Creà i dirigí les col·leccions Sant Feliu i Francesc Eiximenis sobre les esglésies i la història, respectivament, del bisbat de Girona. Fou col·laborador del Diccionari d’Història de l’Església de Catalunya, i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Dominus Vobiscum i Germinabit. Fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Madrid el 2001.

Fou també important la seva tasca pedagògica: degà d’estudis del seminari gironí (1978-84) i professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona (1985-1997), de la Facultat de Teologia de Catalunya (1986-1996), i d’història de l’església a l’Institut de Teologia i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (1988). Fou rector de Fornells de la Selva, Sils, Riudarenes, l’Esparra i Vallcanera i Quart.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

32 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 99,84 km2, 110 m alt, 1.292 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres.

La seva vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges, vinya i oliveres), una petita part dedicada al regadiu (hortalisses), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura i darrerament s’hi ha desenvolupat molt el turisme.

El terme és va crear el 1974 per la fusió dels tres antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (cap del municipi). L’església parroquial és la de Sant Sadurní (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cruïlles -Baix Empordà-

14 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Vila (76 m alt), a l’esquerra del Daró, 3 km a l’oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles.

La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII).

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s’alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.

Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.