(Constantinoble, Turquia, 1305 – Grècia ?, segle XIV)
Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l’assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona.
El 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu.
(Constantinoble, Túrquia, 388 – Roma, Itàlia, 27 novembre 450)
Filla de l’emperador romà Teodosi I i germana d’Honori. L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera.
El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l’any següent.
Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).
(P’ingtung, Taiwan, 1946 – )
Pintor i gravador. S’establí a Llers (Alt Empordà) el 1977.
El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix.
La seva pintura té semblances amb la d’A. Tàpies.
(Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963)
Arquitecte. Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva.
La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’Enric Granados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en col·laboració amb Germà Rodríguez i Arias.
Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via (1930), la casa del carrer d’Iradier (1935) i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà (1932).
Després de la guerra civil tingué, dins una línia regressiva, una escassa activitat professional, que, finalment, abandonà del tot.
(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)
Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.
Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.
Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.
(Ilo-Ilo, Filipines, 7 octubre 1896 – Barcelona, 13 febrer 1964)
Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou deu vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d’Espanya.
Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa).
Llicenciat en medicina, exercí professionalment després de retirar-se del futbol (1927) i fou directiu del FC Barcelona (1931-34).
Militant de Falange Española, en esclatar la Guerra Civil formà part del Batalló de la Brigada Mixta Legionària italoespanyola, on arribà a tinent i amb la qual entrà a Barcelona el 1939.
Dades dels Països Catalans 