Arxiu d'etiquetes: Manresa (cult)

Dia, El -Manresa-

(Manresa, Bages, 1929 – 1933)

Diari republicà d’esquerra publicat en català.

Manresano Realista, El

(Manresa, Bages, 1827)

Periòdic trisetmanal. Continuador del diari “El Realista Manresano” (1823) i d’“El Catalán Realista” (1827).

Defensà l’absolutisme de Ferran VII de Borbó i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.

Llum, Festa de la

(Manresa, Bages, segle XVI – )

Festa que hom celebra el 21 de febrer, commemorant el prodigi d’un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la ciutat de Manresa el 21 de febrer de 1345.

Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del segle XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma.

Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa.

És considerada festa major d’hivern. La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345.

Enllaç web: Festa de la Llum

Gossos

(Manresa, Bages, 1993 – )

Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.

A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals.

La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998).

L’any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje.

Enllaç web: Gossos

Ciutat -revista Manresa-

(Manresa, Bages, 1926 – 1928)

Revista cultural. Aparegueren vint números. D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local.

Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M. López-Picó, Lluís Nicolau i d’Olwer i Octavi Saltor.

Centre Excursionista de la Comarca del Bages

(Manresa, Bages, 24 abril 1905 – )

(CECB)  Entitat esportiva i cultural. Tingué distintes seccions culturals i publicà un interessant butlletí.

El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1936 donà lloc a les seccions Esquí Club Manresa i Club Alpí Manresa, que han tingut una trajectòria destacada.

El 1969 organitzà una expedició als Andes bolivians (Illimani, aresta nord, 6.480 m), i el 1972, una altra a Groenlàndia (28 cims foren escalats per primera vegada, a dos dels quals els han estat donats oficialment noms catalans: el pic Manresa, de 1.355 m alt, i el pic Bages, de 1.320 m alt).

Posteriorment han realitzat diverses expedicions a l’Himalaia (1973 i 1980), a Alaska (1977), als Andes (1978), etc.

Enllaç web: Centre Excursionista de la Comarca del Bages

Catalán Realista, El

(Manresa, Bages, 4 setembre 1827 – 2 octubre 1827)

Periòdic trimestral. Editat pels reialistes.

De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí.

Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.

Cova de Sant Ignasi, la

(Manresa, Bages)

Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana. Establert en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Ejercicios espirituales.

El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.

Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals. Després fou enriquit l’interior de la cova: els manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i llur deixeble Josep Sunyer esculpiren el retaule en marbre blanc i negre. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.

L’arquitecte vigatà Josep Moretó en construí la nova església (1759-63), que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). Aleshores hom dedicà el lloc a segon noviciat dels jesuïtes. L’any 1894 hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici (el vestíbul de la cova és decorat amb àngels de Josep Llimona).

Enllaç web: Cova de Sant Ignasi

Agrupament d’Esbarts Dansaires

(Manresa, Bages, 1985 – )

Institució. Creada per iniciativa dels mateixos esbarts, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982). Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació.

D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups i l’any 1988, amb la col·laboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès.

Els seus òrgans de comunicació són “Trencadansa” i “Punt informatiu”. Actualment té més de cent vint esbarts afiliats.

Enllaç web:  Agrupament d’Esbarts Dansaires