Nom popular del cementiri municipal, construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Garrut, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (cult)
Lleida, escola de
(Lleida, segle XIII – segle XIV)
Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.
Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.
Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.
Estudi General de Lleida
(Lleida, 1 setembre 1300 – 1717)
Centre de cultura superior. Creat per privilegi reial de Jaume II el Just, amb les facultats de lleis civils, medicina, filosofia i arts, etc. Se sostenia econòmicament gràcies a les aportacions de la ciutat i l’església. Els estudiants gaudien dels privilegis concedits als universitaris de Bolonya.
L’època més esplendorosa de l’Estudi s’ha de situar entre la meitat del segle XIV i la del segle XV. Al segle XVII, fou afectat per la crisi de la societat catalana d’aquell temps. Malgrat tot, àdhuc en les èpoques de crisi, conservà sempre un cert prestigi. El 1717 fou abolit per Felip V de Borbó i traslladat a la Universitat de Cervera.
El nom d’Estudi General fou aplicat a les delegacions universitàries barcelonines de Lleida des del 1968 fins al 1991, en què es constituí la Universitat de Lleida.
Costums de Lleida
(Lleida, 1228)
Redacció privada de dret local de la ciutat.
El dret local privatiu de Lleida tingué com a bases la carta de població atorgada a la ciutat el 1150, després de reconquerida, pels comtes de Barcelona i d’Urgell, i els privilegis concedits a la ciutat pels mateixos comtes.
Tot aquest material i el dret consuetudinari no escrit que era aplicat a la ciutat foren reunits pel jurista lleidatà Guillem Botet en un text o estatut redactat en llatí, sota el títol Consuetudines ilerdenses, el 1228.
Molts dels seus preceptes foren recollits als Costums d’Horta, als de Miravet, als de València i a les franqueses de Mallorca.
Batec
(Lleida, 1934 – 1936)
Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants.
Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals.
Arxiu Històric de Lleida
(Lleida, 1952 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d’empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.
Enllaç web: Arxiu Històric de Lleida
Acadèmia d’Agricultura de Lleida
(Lleida, 1763 – 1765)
Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.
Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.
Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.
Acadèmia Bibliogràfica Mariana
(Lleida, 12 octubre 1862 – )
(o Acadèmia Artístico-literària de Lleida) Primera institució creada a la ciutat i encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà i Cugat, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font.
La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida.
A partir del 1878 organitzava anualment pel mes de maig un certamen literari sobre temes artístics i sobre la història de Lleida, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895.
Avui ha perdut el seu caràcter originari.
Centre Excursionista de Lleida
(Lleida, 1906 – )
(CEL) Entitat esportiva i cultural. Participà d’un marcat caire cultural fonamentat en les recerques i les excursions científiques. Entre els seus presidents hi ha hagut algunes personalitats, com Magí Morera i Galicia. Els seus membres dugueren a terme una activitat intensa, especialment a la zona del Pre-pirineu, al coneixement del qual van contribuir notablement.
El seu butlletí, d’aparició irregular, fou molt interessant pels treballs de divulgació folklòrica, amb aportacions de Valeri Serra; també publicà les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911).
A partir del 1958 han cobrat nova importància les seccions d’arqueologia, esquí, escalada i cinema. La seva important biblioteca manté una creixent activitat dins l’àmbit cultural lleidatà.
Enllaç web: Centre Excursionista de Lleida
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària
(Lleida, 1978 – )
(ETSEA) Escola. Creada per la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l’any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d’aquesta data, s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida.
S’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s’instal·là a l’antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l’estat.
A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l’Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d’Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària
Dades dels Països Catalans 