Arxiu d'etiquetes: Àfrica (bio)

Zayyän ibn Mardanis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)

Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.

Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.

Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.

Yahyà ibn Ishäq ibn Gäniya

1 Resposta

(Illes Balears, segle XII – prop de Miliana, Algèria, 1237)

Fill de Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya, valí almoràvit mallorquí. En caure les Balears sota els almohades col·laborà amb el seu germà Alï en l’intent de restauració dels seus al nord d’Àfrica.

A la mort d’aquest (1188) arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental (1195-1203), però hagué d’anar replegant-se, i acabà dedicat al pillatge.

Valero i Belenguer, Josep

Deixa un comentari

(València, 21 juny 1854 – Melilla, 31 octubre 1893)

Militar i explorador. Fou oficial d’administració militar. Combaté a la tercera guerra Carlina. Més tard lluità a Cuba contra els independentistes (1876-78) i hi romangué fins el 1885.

La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea; alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica; estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc.

El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra.

Sim’on ben Semah Duran

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Metge, rabí, filòsof i talmudista. Fou versat en totes les ciències religioses i profanes.

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Ishaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita.

A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa (contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé), tractats rituals i poemes religiosos i profans.

La seva obra principal, Magen Abot, tracta de filosofia religiosa enmig de coneixements enciclopèdics.

Sanchis i Bergon, Josep

1 Resposta

(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)

Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.

Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.

Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

Mahzumï, Abü-l-Mutarrif ibn ‘Amira al-

Deixa un comentari

(València, 1184 – Tunísia, 1258)

Historiador, jurista i poeta andalusí. D’una família originària d’Alzira, fou cadí de Xàtiva i de Palma de Mallorca (1229-30).

També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magreb, on fou secretari d’estat i cadí (Salé, Meknès). S’acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadí, a Lorbens i Gadès.

És autor d’una història de Mallorca (Kitäb ‘ankä’inat Mayyürqa), utilitzada per al-Maqqarï.

Ibrähïm al-Asqarï, Abü Ishäq

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Algèria, segle XIII)

Cabdill sarraí, alcaid de Montesa. El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebel·lió sarraïna al País Valencià (al-Azräq).

Per l’agost de 1277 signà una pau amb el rei Pere II el Gran que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn.

Ibn Dihya

Deixa un comentari

(València, vers 1150 – Egipte, vers 1235)

Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per Ibn Gumayyil. Fou dues vegades cadí de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa.

Exiliat, ensenyà a Tunísia (1198) i pel nord d’Àfrica. Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals.

Ibn Gubair al-Kinani

2 Respostes

(València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)

Viatger andalusí. Fill d’un funcionari de Xàtiva. Fou secretari del governador Abü Sa’id ‘Utmän ibn ‘Abd al-Mu’min de Granada.

Féu tres viatges a Orient (1183-85, 1189-91 i 1217), la descripció (al-Rihla al-Kinani) del primer dels quals constitueix un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília.

Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Kufa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre.

Ibn al-Abbär, Muhammad

Deixa un comentari

(València, 1199 – Tunísia, 1260)

Historiador, tradicionista i poeta. De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València.

Durant el setge cristià se n’anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria (1238). Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada.

És autor de la Takmilat li-kitäb al-Sila, continuació de la Sila d’Ibn Baskuwäl, i d’una col·lecció de biografies, al-Hulla al-Siyarä. Escriví planyents poemes sobre la pèrdua de València.