Arxiu d'etiquetes: 1348

Vilaragut i de Sarrià, Berenguer de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1348)

Noble. Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià. Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller. Prengué part en la campanya d’Almeria (1309). Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars (1311).

Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols (1314). Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebel·lió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir (1326-28, 1330-34). Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca.

Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres nobles catalans (1336). Conseller reial de Pere III, fou un dels seus enviats a prestar homenatge al papa pel feu de Sardenya (1337). El seu fill Berengueró, amic, conseller i camarlenc de Jaume III de Mallorca, lluità contra Pere III de Catalunya, atacà Puigcerdà i fou detingut a Llançà (1344).

Després acompanyà els fills de Jaume III a la cort d’Avinyó (1345), i fou testimoni de les noces de la seva germana Violant amb el rei (1347). Pere III li havia confiscat Sant Martí i Subirats, que tenia per donació paterna, i els havia donats a Joan de So, vescomte d’Évol, en canvi d’Évol, Llívia i altres llocs (1345).

Berenguer, per un deute que li tenia el rei, rebé en penyora Ontinyent, Bocairent i Biar, que formaren la baronia d’Ontinyent. Allà visqué els seus darrers anys, durant els quals fou acusat de prestar ajut als unionistes valencians. Mort Berengueró, potser abans que el seu pare, la successió fou per a un fill del tercer matrimoni, Berenguer de Vilaragut i de Boïl, germà de Pere i de:

Nicolau de Vilaragut i de Boïl  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Tingué, de Teresa Álvarez de Haro, dos fills naturals, Violant i Joan de Vilaragut.

Torrella i Burguès, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – després 1348)

Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291).

Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.

Romaní, Jaume de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1348)

Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius.

Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348.

Redó, Bernat

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1348)

Draper. El 1348 destacà com a capitost de la Unió de València, dreçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós. A la darreria de l’any, les tropes del rei venceren els unionistes a Mislata i el monarca entrà en triomf a València. Redó s’amagà, però fou detingut.

Condemnat a mort, demanà al rei de morir en el seu perdó i que li fos atorgat de ser escapçat i no pas arrossegat i penjat com els altres condemnats, que eren el jurista Joan Sala i altres cinc. El rei li ho concedí. La sentència fou executada tot just passada la festa de Nadal.

Llançol -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348)  Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.

Joan Llançol (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Mateu Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Gonçalvo -s XIV-

Deixa un comentari

(València, segle XIV – 1348)

Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III el Cerimoniós.

Vencedor aquest l’any següent, després de la batalla de Mislata i de l’ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d’ell, i després de fer-lo objecte d’una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat.

Font de la Figuera, baronia de la

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.

El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera.

Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.

Escrivà, Jaume -varis-

5 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

Dessoler, Ponç

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1348)

Cavaller. Destacà al bàndol de la Unió de València, alçat contra Pere III el Cerimoniós.

Vencedor aquest, fou escapçat, amb alguns altres, els darrers dies de l’any 1348.

Corella -llinatge-

6 Respostes

(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.

El membre més antic és Roderic de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.

Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:

Guillem Ramon de Corella  (País Valencià, segle XV)  Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – València, 1348)  Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.