Arxiu d'etiquetes: 1924

Ventura i Beltran, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)

Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.

Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.

Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.

Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

Valentí, Josep Ignasi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1836 – Barcelona, 1924)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.

És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa: Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariano (1887, 1897), Fray Luis de Granada (1889), La mujer en la historia (1896), Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria (1899), El doctor don José Miralles y Sbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934), entre moltes altres.

Unió Tipogràfica Balear

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)

Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.

Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.

Torromé, Leandre

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Stolz i Seguí, Ramon

1 Resposta

(València, 1872 – 1924)

Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).

Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.

Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.

Salvietti, Antonel·la

Deixa un comentari

(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)

Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.

El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.

Lliboutry, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)

Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.

Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

Libion, André

Deixa un comentari

(Argenton-sur-Creuse, França, 1924 – París, França, 1993)

Pintor. La seva família s’establí al Rosselló el 1938. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42).

S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’instal·là a París.

S’adscriu a la pintura figurativa i s’interessà especialment per la llum. L’ha inspirat molt el Rosselló.

Lesfargues, Bernat

Deixa un comentari

(Brageirac, Occitània, 27 juliol 1924 – 23 febrer 2018)

Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales, així com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Quim Monzó, entre d’altres.

Influït per la literatura catalana -sobretot de Josep Sebastià Pons-, la seva obra, que s’inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista.

Les seves obres principals són: Cap de l’aiga (1952) i Cor prendre (1965).

Havart i Macou, Max

Deixa un comentari

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.