Arxiu d'etiquetes: Alpens

Guàrdia de Ripoll, la

2 Respostes

(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)

(o la Guàrdia de les Llosses)  Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.

Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.

Caralt i Plàcies, Domènec de

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)

Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.

Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.

Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.

Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.

Alpens, combat d’ -1873-

4 Respostes

(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)

Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.

El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.

Canelles i Carreres, Agustí

2 Respostes

(Alpens, Osona, 22 juny 1765 – Alella, Maresme, 9 abril 1818)

Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805).

Durant la invasió francesa formà part de l’exèrcit espanyol i s’hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d’aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès.

Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).

Cabrinetty i de Cladera, Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1822 – Alpens, Osona, 9 juliol 1873)

Militar. Entrà a l’exèrcit el 1837 i lluità en la Primera Guerra Carlina, en que obtingué el grau de sots-tinent per la seva participació en l’assalt al castell de Morella, que dirigí Espartero. Hagué d’exiliar-se l’any 1843, però tornà el 1847. Quan fou proclamada la república (1873), era brigadier i comandant general de Lleida. Des d’aleshores, operà contra els escamots carlins, sobretot a la província de Girona.

Perseguí aferrissadament Francesc Savalls i l’obligà a aixecar el setge de Puigcerdà, però morí en el combat d’Alpens d’un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, hom digué que havia estat assassinat pels seus soldats. La notícia de la derrota i de la seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona (11 juliol).

Alpens (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,80 km2, 855 m alt, 294 hab (2016)

0osonaSituat al límit amb el Ripollès i el Berguedà, a la zona septentrional del Lluçanès, a la capçalera de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, afluents de l’esquerra del Llobregat. Hi ha boscos de pins i roures.

L’agricultura (cereals, patates i llegums), una important ramaderia, actualment orientada a la cria de bestiar boví, i la indústria tèxtil són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Vic.

Al poble s’hi celebra la Fira de Maig, de caràcter agrícola i artesà. L’església parroquial de Santa Maria és d’estil barroc-neoclàssic. A la plaça Major hi ha cases notables dels segles XVII-XVIII, i, al nord-est del poble, l’església pre-romànica de Sant Pere de Serrallonga i algunes masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Gent d’Alpens