(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.
Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
(País Valencià ?, vers 1303 – València, 1324)
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germanastre Rogeró de Lloria i Lancia. Fill de Roger de Lloria, i germà de Carles, de Margarida i de Robert. En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença (1306-09) i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat; el rei imposà a aquests el lliurament del lloc (1312).
Pel testament del seu germà gran Rogeró (1307), del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar. Jaume II el Just el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan d’Aragó, i habità amb ells a València. Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per qüestions de termes en les possessions valencianes.
Casat amb Faida de Maloleone, prengué part en la conquesta de Sardenya (1323), i morí poc temps després, sense haver tingut descendència.
(València, abans 1276 – després 1324)
(o de Llibià) Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l’homònim que destacà sobretot en temps de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Participà a l’expedició al nord d’Àfrica amb l’almirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d’on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo.
Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l’illa. Pel febrer 1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.
Gilabert (V) de Centelles i de Montcada (Catalunya, segle XIII – Càller, Sardenya, 1324) Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada i germà d’Eimeric (I). Morí al setge de Càller.
Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada (País Valencià, segle XIV – 1368) Senyor de Nules. Fill d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, i germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.
Ramon (I) de Centelles i de Montcada (Catalunya, segle XIV – després 1361) Fill i hereu d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI).
(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)
Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries.
Participà en l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d’Esglésies.
Fou el pare de l’almirall Ramon de Cardona.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 29 febrer 1324)
Batalla en la qual les tropes catalanes de l’infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne) -500 cavallers i 2.000 infants-, comandades a l’avantguarda per Guillem d’Anglesola, van vèncer els pisans -1.200 cavallers i 2.000 ballesters-.
Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya, ja que el 19 de juny se signà la capitulació, per la qual la República de Pisa cedeix a Jaume II el Just tots els drets sobre Sardenya.
(Sardenya, Itàlia, 1324 – 1717)
Ciutat molt important durant la influència catalana de l’illa.
L’infant Alfons (futur Alfons III el Benigne), assetjà Càller (1324) i ocupa el Castell (1326), on, des de llavors, només habitaren catalans. Fou introduïda l’administració catalana, amb un governador i diversos oficials; el municipi fou organitzat segons les institucions del de Barcelona.
Els jutges d’Arborea l’assetjaren el 1375, però fou alliberada per l’estol català. Al seu port es reuniren les flotes de les expedicions a Tunis d’Alfons IV el Magnànim (1432) i de Carles I de Catalunya (1535) i la dels sards que participaren a la batalla de Lepant (1571).
Durant la guerra de Successió, Càller, partidària de Felip V de Borbó, passà al bàndol austriacista després d’un bombardeig de l’esquadra anglesa (1708). Després del tractat d’Utrecht (1713) s’organitzà una expedició que assetjà la ciutat, la qual es rendí a Felip V el 1717, després d’una heroica defensa dirigida pel coronel català Jaume de Carreres.
La biblioteca de la Università di Cagliari conserva els volums del bibliòfil Montserrat Rosselló, del segle XVI. La catedral gòtica conserva el mausoleu barroc (1675-86) del rei Martí I el Jove (mort el 1409).
La llengua catalana hi fou oficial fins ben entrat el segle XVII. Les armes de la ciutat, fins al 1766, foren les quatre barres catalanes.
Dades dels Països Catalans 