(Roma, Itàlia, 1422 – Castel Gandolfo, Itàlia, 18 setembre 1498)
Cardenal i bisbe de Mallorca (1492-93). Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca.
Alexandre VI el considerà filo-napolità el 1493; li llevà la dignitat cardenalícia però poc després la hi restituí. L’any següent, en canvi, Savelli es decantà a favor de Carles VIII de França.
(Catalunya, segle XIV – 1422)
Metge. Exercí el seu mestratge a l’Estudi General de Lleida. Fou metge de Joan I el Caçador, Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim.
Hi ha obres seves a la Biblioteca Nacional de Madrid, a la del Vaticà i a algunes altres.
(Cotlliure, Rosselló, s XIV – Graus, Aragó, 1422)
Predicador. Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar.
Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya (Graus). El seu culte fou autoritzat a Cotlliure.
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.
(Girona, 1422 – Roma, Itàlia, 21 novembre 1484)
Humanista i eclesiàstic. Bisbe d’Elna (1453-62) i de Girona (1463-83) i cardenal (1483).
A les Corts de Barcelona del 1454 féu una cèlebre exposició de la situació de crisi que travessava el Principat.
Durant l’aixecament de la Generalitat contra Joan II, al front dels bisbes catalans, es distingí pel seu esperit reialista. Mantingué el coratge dels defensors de Girona durant el primer setge de la ciutat (1467), i el 1469, en veure que era impossible de resistir l’assalt de les tropes del duc de Lorena, claudicà, obligat a prestar jurament al príncep de Viana, l’ofensiva de Joan II el Sense Fe (1471) li va permetre de lluitar novament al costat del rei.
Home culte i erudit, estudià a Bolonya i fou un dels introductors de l’humanisme a Catalunya; s’envoltà a Girona d’un grup de gent instruïda, entre la qual hi havia el canonge Andreu Alfonsello.
En la seva obra Paralipomenon Hispaniae libri decem es manifestà com un dels primers defensors de la idea d’Espanya com a unitat politico-geogràfica.
(Barcelona, segle XIV – 1422)
Jurista. Membre de la família patrícia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09).
Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí I el Jove en la campanya de Sardenya (1409).
Fou l’únic dels tres compromissaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran I d’Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.
(Barcelona, segle XIV – després 1422)
Polític. Ciutadà de Barcelona, germà gran de Joan Fiveller.
El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent escrivà de ració del rei Martí I l’Humà. El Parlament català (Tortosa, 1410-12) l’elegí com un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva.
Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp.
Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim.
Dades dels Països Catalans 