Veure> Jaume Pere (fill natural de Pere II de Catalunya, 1258-96).
Sogorb, Jaume Pere de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: bastards
Jaume Pere *
Veure> Pere, Jaume (fill natural de Pere II el Gran i de Maria, 1258?-96).
Arenós, Jaume d’ -bastard Alfons II Gandia-
(País Valencià, segle XV – Xàtiva, Costera, 1464)
Fill natural d’Alfons II de Gandia. Aquest li deixà en morir (1425), la baronia d’Arenós. En la seva joventut serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Després de participar a la fase inicial del setge de Gaeta, caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça, el 1435.
Quan pujà al tron Joan II el Sense Fe es mostrà poc favorable a aquest monarca i simpatitzà, en canvi, amb el príncep Carles de Viana. En 1462 esclatà la guerra del Principat contra el monarca. Fou l’únic gran noble què, al regne de València, s’adherí a la lluita contra el rei.
Emprengué diversos fets d’armes, com la presa del castell d’Alcanyís (1462), i mantingué la singular actitud, durant dos anys llargs, amb fortuna remarcable. El 1464 hagué de retirar-se a les seves possessions per defensar-les a ultrança. Caigué presoner el 4 de setembre de 1464. Fou conduït al castell de Xàtiva, on moriria en captiveri.
Els seus fills, presos també aleshores i tancats a la torre de Torrent, aconseguiren escapar. El rei Joan II confiscà la baronia d’Arenós i la lliurà, amb el nou títol ducal de Vilafermosa, al bastard reial Alfons VI de Ribagorça.
Foren fills seus Jaume d’Arenós i:
- Joan d’Arenós (País Valencià, segle XV) Fill segon de Jaume d’Arenós. Amb els seus germans fou empresonat en 1464 a la torre de Torrent, per ordre de Joan II el Sense Fe, al temps que el seu pare era reclós a Xàtiva. Ell i els seus germans fugiren i es refugiaren de primer a Castella i després al Principat, llavors en guerra contra el rei. En 1472 figurava entre els nobles que hagueren de fer acatament al rei Joan, al final de la guerra.
- Pere d’Arenós (País Valencià, segle XV – Catalunya, segle XV) Fill petit de Jaume d’Arenós. Amb els seus germans fou empresonat el 1464, fugí i passà a Catalunya. El 1472 hagué de reconèixer la sobirania de Joan II el Sense Fe.
Aragó, Napoleó d’
(Sicília, Itàlia, 1288 – segle XIV)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i de la siciliana Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II.
Alfons III el Benigne, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III el Cerimoniós li confià alguna missió al Marroc.
Aragó, Jaume d’ -Sicília-
(Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – 1350/51)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i d’una siciliana anomenada Lucrècia. Vers l’any 1323 lluità a la conquesta de Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332.
El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III el Benigne, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48).
S’havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.
Aierbe, Pere d’ *
Veure> Pere d’Ayerbe (fill natural de Jaume I el Conqueridor).
Joan -varis bio-
Joan (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024) Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.
Joan (Catalunya, segle XIII) Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.
Joan (Catalunya, segle XIV) Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.
Joan (Catalunya, segle XV) Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.
Jaume de Sicília
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1358)
Fill natural de Jaume II el Just; hagut per aquest durant la seva jovenesa, quan governava a Sicília, d’una unió ocasional amb Lucrècia, dona de la vila de Mazzara.
Degué viure a Sicília fins al 1323 o 1324, després passà a Sardenya i féu armes contra els pisans, incorporat a les forces catalanes comandades per l’infant Alfons, el futur rei Benigne, al qual es donà a conèixer, tot lliurant-li un plec segellat amb la prova del seu llinatge, el qual trameté a Jaume II, sense obrir-lo, alhora que li explicava el fet i l’informava favorablement sobre la conducta militar i personal de Jaume.
Els seus propòsits de ser admès a la cort no donaren resultat. Oferí aleshores els seus serveis al soldà de Tremissèn, el qual l’utilitzaria precisament en gestions diplomàtiques prop de Jaume II, el qual el veié així per primera vegada, encara que continuà sense ser admés a la cort, fins que pujà al tron el seu germà Alfons III, que l’acollí amb cordialitat i li concedí unes propietats a Sardenya.
El seu nebot Pere III el Cerimoniós també l’afavorí decididament. Devers el 1338 apareix com a veguer de Càller; el rei l’armà cavaller i l’incorporà al consell reial durant la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344).
Sembla que es casà amb una filla del cavaller aragonès Lope de Luna.
El 1347, després de la mort del governador de Sardenya, Guillem (IV) de Cervelló, en la batalla dels Aidu di Turdu, el rei el nomenà en aquest càrrec, amb caràcter interí. Hagué d’afrontar a l’illa, sense rebre reforços, una situació molt difícil, que es prolongà fins que arribà el nou governador Riambau de Corbera.
Morí probablement sense successió, ja que la seva possessió sarda de Quarto Josso pertanyia aleshores a la corona.
Bord del Rei d’Aragó, el
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.
Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
Beatriu -filla Pere II-
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Pere II el Gran i de l’amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan.
Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d’aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.
Dades dels Països Catalans 