Arxiu d'etiquetes: 1391

Riu-sec, Ramonet de

1 Resposta

(País Valencià, 1352 – abans 1391)

Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peris d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se.

Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut.

Fou la seva germana Ramoneta de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV)  A la mort del seu germà heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.

Centelles i de Vilanova, Pere de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – abans 1391)

Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.

Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.

Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.

El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Brou de Pella, Nicolau

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)

Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca.

L’agost de 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió.

Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga.

Cornell i Cardona, Lluís

1 Resposta

(Aragó, després 1330 – Franja de Ponent, després 1391)

Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre. Estigué al servei de Pere III de Catalunya en la lluita contra Castella (1358-63), i de Martí l’Humà a Sicília.

Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbó, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix (1357).

Es casà aleshores amb Brianda de Luna (germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna), separada de Lope Ximénez de Urrea; tanmateix, l’anul·lació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea.

Antònia d’Aragó i de Bar

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, novembre 1391 – Catalunya, maig 1392)

Filla de Joan I de Catalunya i de Violant de Bar. Era el quart dels infants haguts pel matrimoni.

La naixença fou comunicada al rei, que es trobava a Lleida, per Bernat Metge, el famós escriptor i secretari de la reina Violant.

La infanta Antònia morí ben aviat.

Cresques de Viviers

Deixa un comentari

(Viviers, Delfinat, França, segle XIV – Barcelona, 1391)

Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya.

El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa.

Morí en l’avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.

Call, avalot del -1391-

5 Respostes

(Països Catalans, 9 juliol 1391 – 17 agost 1391)

Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los.

Els avalots, iniciats a València, s’extengueren als d’altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d’agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular.

Joan I de Catalunya ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.