Arxiu d'etiquetes: Camprodon

Berga -varis bio-

Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  * Veure> Nicolau de Berga  (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Barnadas i Gorina, Carme

(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)

Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.

Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.

Malrem, coll de

(Camprodon, Ripollès / la Menera, Vallespir)

Coll (1.135 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques.

Llandrius

(Camprodon, Ripollès)

Masia i antic terme, a l’est de la població, a la dreta del Ricardell.

Hom havia anomenat vall de Llandrius la vall de Camprodon.

Julià i de Pagès, Francesc Xavier

(Camprodon, Ripollès, vers 1730 – Itàlia, segle XVIII)

Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia.

Destacà pels seus escrits filosòfics.

Gurri, Pere

(Camprodon, Ripollès, segle XVII – 1703)

Hebraista. Traduí la Bíblia al llatí, per bé que la seva mort no li deixaria enllestir la seva tasca.

Ensenyà la llengua hebrea a Sevilla.

Feliu -varis bio-

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Estevenell, colònia

(Camprodon, Ripollès)

(o Can Matabosc) Colònia industrial tèxtil. Cap efectiu fins al 1965 de l’antic municipi de Freixenet de Camprodon.

Pertany a la parròquia de Cavallera (1870).

Birba i Perramon, Llorenç

(Camprodon, Ripollès, 26 juliol 1921 – 21 setembre 2016)

Escriptor, historiador i industrial. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962, així com de diversos articles sobre la comarca.

Durant molts anys va regentar el negoci familiar de galetes Birba.

Izquierdo i Capdevila, Joan

(Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)

Religiós augustinià i pensador il·lustrat. Format al col·legi de Barcelona, fou prior de sant Agustí i vicari provincial.

Pertanyia al corrent il·lustrat, i sobresortí com a predicador.

És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals destaquen Philosophiae. Libri quinque publicae arenae expositi (1786), El amigo de los hombres (1797) i El justo elogio (1803).