Arxiu d'etiquetes: Camprodon

Berga -varis bio-

2 Respostes

Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  * Veure> Nicolau de Berga  (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Barnadas i Gorina, Carme

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)

Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.

Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.

Feliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Estevenell, colònia

3 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

(o Can Matabosc) Colònia industrial tèxtil. Cap efectiu fins al 1965 de l’antic municipi de Freixenet de Camprodon.

Pertany a la parròquia de Cavallera (1870).

Birba i Perramon, Llorenç

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 26 juliol 1921 – 21 setembre 2016)

Escriptor, historiador i industrial. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962, així com de diversos articles sobre la comarca.

Durant molts anys va regentar el negoci familiar de galetes Birba.

Galí i Solà, Francesc d’Assís

1 Resposta

(Camprodon, Ripollès, segle XIX – Barcelona, 1914)

Pedagog i eclesiàstic. Després d’ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes.

En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon.

Freixenet de Camprodon

9 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.

El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.

Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.

Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.

Cuatrecases i Arumí, Joan

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)

Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.

Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.

Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.

Creixenturri

2 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

(o Greixenturri)  Llogaret, fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.

Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507.

L’antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (segle XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses.

Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei, molt reformat al segle XIX.

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).