(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
Andreu i Ferrer, Francesc
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Setembre de 2021
Palma de Mallorca, Andreu de *
Nom de religió amb que fou conegut l’escriptor caputxí mallorquí Manuel de Lete i Triay (1889-1963).
Andreu, Josep Pere *
Veure> Pere Sans i Jordà (frare dominicà i sant català, 1680-1747).
Andreu, Fèlix
(Barcelona, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial del seu orde.
Publicà diverses obres de devoció mariana.
Andrés i Andrés, Marcel·lí
(Vilafranca, Ports, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)
Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.
Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.
Anales de la Corona de Aragón
(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)
Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.
El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.
És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.
Amorós i Amorós, Lluís
(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)
Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.
Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).
Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.
Amills i Costa, Joan
(Ripoll, Ripollès, vers 1800 – Barcelona, 1853)
Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l’acer.
Treballà als retrats de molts personatges de l’època.
Amilcar Barca
(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)
General cartaginès. Pare d’Anníbal i d’Àsdrubal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).
Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.
La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.
Amigó i Monturiol, Josep
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)
Pintor. Excel·lí en la confecció de ventalls de colors, de remarcable factura.
Dades dels Països Catalans 