Arxius mensuals: Setembre de 2021

Armeros, tuc d’Es

(Viella, Vall d’Aran)

Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unyola (serra d’Es Armeros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.

Armenter i Ferrer, Josep

(Tarragona, 1815 – Barcelona, 6 setembre 1886)

Metge. Assolí gran prestigi a la capital per la seva competència.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” de Barcelona.

Armengou i Feliu, Josep

(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)

Eclesiàstic i escriptor.

Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.

Armengol i Tagell, Delfí

(Barcelona, 1859 – segle XX)

Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).

Armengol i Cornet, Pere

(Barcelona, 1837 – 1896)

Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.

Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.

Armengol i Ballver, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)

Escultor. Alumne de Francesc d’Assís Galí a Barcelona.

La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Josep Llimona i el francès Bernard.

Armengol i Armengol, Domènec

(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge.

Armengol i Abril, Emili

(Barcelona, 1943 – )

Escultor i orfebre. Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall.

L’any 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà. Aquestes, com les seves joies, es basen en formes arrodonides de caràcter orgànic i en el desenvolupament de les qualitats tàctils dels materials.

Armengol, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Teòleg i inquisidor. Dominicà del convent de Barcelona. Mestre en teologia a la universitat de París (1358).

Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde en els quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident.

És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències.

Armanyac, Mata d’ *

Veure> Mata d’Armanyac (reina de Catalunya, muller de Joan I el Caçador, 1347-78).