(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.031 m alt), situat a la dreta del torrent d’Esterri, poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Cardós.
La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante.
(o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Pintor. Obtingué diversos premis. Conreà especialment el paisatge.
Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.
Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Veïnat, situat al vessant septentrional de Collserola, vora el municipi de Barcelona. Al primer terç del segle XX hi havia hagut un casino.
Hi passa la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, anomenada carretera de l’Arrabassada.
Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener.
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Lloret de Mar, Selva, 1844 – segle XIX)
Terrissaire i tallista de la segona meitat del segle XIX. Establert a Lloret de Mar, on estigué molt vinculat a la seva vida cultural.
Una de les seves activitats fou la producció de mascarons de proa.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Industrial. Es distingí per la seva capacitat i per les seves nombroses iniciatives de caràcter econòmic.
Dades dels Països Catalans 