Cim (2.071 m alt) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, al sud d’Et Portillon.
Aubes, tuc d’
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Setembre de 2021
Aubàs
Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, vora el barranc de les Masies de Nargó.
Ateneu Obrer de Barcelona
(Barcelona, 1881 – segle XIX)
Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.
A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
(Igualada, Anoia, 1863 – 1939)
Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica.
A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.
Ateneu Català
(Barcelona, 1860 – 1872)
Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.
Atcher, Joan Baptista *
(o Acher) Pseudònim utilitzat pel dibuixant humorístic català Alfons Vila i Franquesa (1897-1967).
Astruc de Cortielles, Ramon
(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)
Teòleg i canonge de Vic des del 1410.
Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).
Astrònom, l’ -cronista, s. IX-
(França, segle VIII – segle IX)
Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós.
Escriví la Vita Ludovici que conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.
Astor, l’ -Anoia-
Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.
Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.
Assut, horta de l’
Partida i caseriu, situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on començà el canal de l’esquerra de l’Ebre.
Dades dels Països Catalans 