(Caldes de Montbui / Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Pas de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, situat a la línia divisòria de les aigües de les rieres de Caldes i de Tenes.
(Caldes de Montbui / Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Pas de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, situat a la línia divisòria de les aigües de les rieres de Caldes i de Tenes.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 – Centelles, Osona, 2000)
Dramaturg. Participa de l’estil dels drames naturalistes.
Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí.
Llogaret (194 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia i al sud del congost de Capellades, ja en la plana del Penedès.
(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)
Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.
Religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió, Rupert Maria de Manresa (1869-1939).
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.
Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.
(Ribagorça, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)
Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).