Arxius mensuals: Juliol de 2020

Massanés i Dalmau, Maria Josepa

(Tarragona, 19 març 1811 – Barcelona, 1 juliol 1887)

Escriptora. Començà escrivint en castellà a “El Vapor” i “La Religión” (1830-37).

Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol.

S’incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes.

Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l’Empordà.

Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).

Massana i Pujol, Agustí

(Barcelona, 1855 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 agost 1921)

Col·leccionista i mecenes.

Fundador de l’Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament de les belles arts i els oficis artístics.

Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d’indumentària.

Massana i Gràcia, Valentí

(Viladecans, Baix Llobregat, 5 juliol 1970 – )

Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa.

Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l’any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d’Europa d’Helsinki.

Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta.

Als Jocs Olímpics d’Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.

Massana i Fargas, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 16 maig 1892 – Barcelona, 4 gener 1979)

Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s’establí a Barcelona.

Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil.

També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme.

Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.

Massana i Bertran, Antoni

(Barcelona, 24 febrer 1890 – Raimat, Segrià, 9 setembre 1966)

Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb E. Morera, F. Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes.

De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d’estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).

Massana i Bancells, Marcel·lí

(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)

“Panxo”  Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.

Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià de Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Massacs, Domènec

(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)

Militar carlí.

Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.

Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.

En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

Masriudoms

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Poble (199 m alt), situat 5 km a l’est del cap del municipi, a l’est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres.

L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

Formava part del terme general de Tivissa.

Masriera i Vila, Víctor

(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)

Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a la Llotja de Barcelona i a París.

Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.

El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze.

Anà a l’Argentina.

Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.