Arxius mensuals: Juliol de 2020

Massó i Llorens, Manuel

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 22 octubre 1876 – Buenos Aires, Argentina, 19 novembre 1951)

Polític i enginyer. Fill d’Antoni Massó i Casañas. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s’afilià a Acció Catalana.

Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya.

Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l’entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

Massó i Gilbert, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12 setembre 1971)

Artista de varietats, conegut per Oh, Gran Gilbert!.

Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París.

Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d’Oh Gran Gilbert!.

Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).

Massó i Casañas, Antoni

(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)

Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies.

També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.

Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.

Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.

Va morir de congestió pulmonar.

Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.

Massivert

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble (1.323 m alt), dins l’antic terme de Malpàs, situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).

L’església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.

Massip i Bonet, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 8 desembre 1958 – )

Historiador de l’art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d’història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques.

Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d’Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics.

Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992).

Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

Massip, Jaume

(la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 – Àvila, Castella, 1953)

Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89).

Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas”.

Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.

Massip, Bernat

(Catalunya, segle XVIII – 1794)

Escriptor.

Magí Pers i Ramona, que publicà el 1857 una nova edició del sonet anònim Presa de Bellaguarda, escrit el 1793 i considerat una mostra important de poesia prerenaixentista, l’atribuí a Massip.

Els arguments donats per Pers a favor d’aquesta atribució no resulten, en tot cas, gens concloents.

Massià i Vidiella, Josep Maria

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)

Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).

El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).

Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.

El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.

Massanés i de Ribera, Salvador

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític. El 1697 era membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant el setge francès del mariscal Vendôme que provocà la capitulació de la plaça.

El 1703-04 era membre de la comissió que es negà a admetre esmenes a les còpies arxivades del testament de Carles II que volia fer-hi Felip V.

El 1706, a les Corts reunides a Barcelona ja per Carles d’Àustria, rebé d’aquest el títol de cavaller. El Consell de Cent el trià com a delegat per a les deliberacions per tal de constituir el Port Franc de la ciutat.

En 1711-12 fou conseller tercer de Barcelona.

Durant el setge de Barcelona restà a la capital i es presentà com a voluntari al cos d’oficials agregats que cooperà en la defensa.

Morí en un dels contraatacs per expulsar l’enemic de baluard de Santa Clara.

El 1716 els borbònics cremaren, en perjudici dels seus hereus, el privilegi de cavaller que tenia.