Arxius mensuals: Març de 2020

Gil i Polo, Gaspar

8 Respostes

(València, 1516 – Barcelona, 1591)

Poeta i jurisconsult. Autor de Diana enamorada (1564), novel·la pastoral, continuació original de l’obra de Jorge de Montemayor. Llibre salvat d’ésser cremat en l’escrutini de la llibreria de Don Quijote.

Autor d’una poesia culta i amb gran domini de la forma.

Fou el pare de Gaspar Gil i Polo  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou advocat del Braç Reial a les Corts de Montsó de 1626. Encara que privat dels dots literaris del seu pare, el superà en capacitació jurídica. És autor de bon nombre d’obres professionals.

Gil i Membrado, Tomàs

Deixa un comentari

(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)

Instrumentista, compositor i director de cobla.

Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.

Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.

Gil y Manrique, García *

Deixa un comentari

Veure>  García Gil de Manrique y Maldonado  (bisbe de Girona i de Barcelona, segle XVII).

Gil Maestre, Manuel

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 1844 – Madrid, abril 1912)

Jurista i polític. Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.

Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897).

Gil i Giner, Ariadna

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 gener 1969 – )

Actriu de cinema i de teatre. És va donar a conèixer amb Amo tu cama rica (1991) d’E. Martínez Lázaro, i l’any següent va guanyar el Goya a la millor actriu per Belle Époque (1992), de F. Trueba.

Entre els seus treballs posteriors destaquen Los peores años de nuestra vida (1993), Antártida (1994), Malena tiene nombre de tango (1996) o Lágrimas negras (1999).

En teatre ha fet La gavina (1997), muntatge de Josep M. Flotats sobre l’obra d’A. Txekhov.

Gil i Estalella, Pere

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1551 – Barcelona, 15 setembre 1622)

Mestre en arts i doctor en teologia. Jesuïta, fou provincial de la Corona d’Aragó (des del 1619), rector dels col·legis de Betlem de Barcelona i de Mont-sió de Palma de Mallorca, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

És autor d’una Geografia de Catalunya (1598-1600), on acumula dades d’història natural, estadístiques i de geografia humana, fou publicat per Josep Iglésies el 1949. És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat de Catalunya, Historia de Ntra. Sra. De Montesión de la Compañía de Jesús de la Ciudad de Mallorca, Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya i Vida de la mare Estefania de la Concepció Rocabertí, carmelita descalça, totes inèdites i la darrera destruïda el 1936.

Publicà Memorial i advertències del molt iltre. i reverendíssim Sr. D. Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona (1598), Modo d’ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (Barcelona 1604) i Officium Sanctorum Episcopatus Barchinonensis et Urgellensis.

Traduí al català el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un interessant pròleg, on justifica la necessitat de la versió catalana pel fet d’ésser l’única llengua parlada i entesa al país.

Gil de Vidaure, Teresa

10 Respostes

(Navarra, segle XIII – València, 15 juliol 1285)

Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa.

Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial.

El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella.

Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims.

Sobrevisqué al rei.

Gil de Federic i Son Roses, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)

Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).

Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.

Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).

Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.

Gil de Federic i Sants, Francesc

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 14 desembre 1702 – Tonquín, Vietnam, 22 gener 1745)

Dominicà. Prengué l’hàbit al convent de Barcelona. El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Exercí el ministeri a les Filipines. Passà després a Tonquín. Fet captiu i empresonat, fou decapitat.

El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys.

Gil de Biedma i Alba, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1929 – 8 gener 1990)

Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes.

Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l’estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960).

El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra.

Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood.