(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.
Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.
Formà part de l’antic terme d’Arcavell.
(Campdevànol, Ripollès, 1875 – )
Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general.
Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L’INI tingué el 25% del capital i la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona el 22%.
El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.
(Gironès)
Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca.
Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.
Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del segle XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs.
Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l’aigua de la central del Freser.
(Noguera)
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per la dreta del Segre.
Neix a la serra de Montclús, prop del coll d’Àger, i passa engorjat en la zona dels Aspres pels municipis d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanyà, per on penetra a la plana del Segre, desembocant prop de Menàrguens.
Les seves aigües són aprofitades al curs baix per al regadiu.
Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996.
L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú.
Poble (623 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic (segle XII), és la de l’antic castell de Farena.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)
Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.
S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.
Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.
Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.
Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.
Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.
Dades dels Països Catalans 