Comarca de Catalunya: 1.185,25 km², 39.178 hab (2016), densitat: 33,05 h/km², capital: Berga

Té 31 municipis:  Avià – Bagà – Berga – Borredà – Capolat – Casserres – Castell de l’Areny – Castellar de n’Hug – Castellar del Riu – Cercs – Espunyola – Fígols – Gironella – Gisclareny – Gósol – Guardiola de Berguedà – Montclar – Montmajor – la Nou de Berguedà – Olvan – la Pobla de Lillet – Puig-reig – la Quar – Sagàs – Saldes – Sant Jaume de Frontanyà – Sant Julià de Cerdanyola – Santa Maria de Merlès – Vallcebre – Vilada – Viver i Serrateix

Limita al nord amb la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell, a l’est amb el Ripollès i Osona, al migdia amb el Bages i al ponent amb el Solsonès.

GEOGRAFIA FÍSICA – La comarca s’organitza fonamentalment al voltant del curs alt del Llobregat i participa de tres unitats morfològiques: l’alt Pirineu, el Pre-pirineu i la depressió de l’Ebre. Al nord i nord-est, el Pirineu axial comprèn els massissos paleozoics del Moixeró (2.260 m), la Tosa d’Alp (2.531 m), el Puigllançada (2.260 m) i el Mogrony (2.045 m). Les serres interiors del Pre-pirineu, amb la serra de Cadí (coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), massís del Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllaràs, puig Lluent, Faig-i-Branca, serra del Verd, d’Ensija, rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l’Alt Berguedà, considerat de vegades com una autèntica subcomarca. L’emplaçament de Berga, a la zona central, marca el punt d’inflexió de l’orografia, on la muntanya s’obre a les ondulacions del Baix Berguedà, i ja es comença de reconèixer la transició als plans del Bages.

El territori de la comarca es constituït sobre l’ànima fluvial del primer Llobregat, que neix a Castellar de N’Hug. Al nord, el límit del Pirineu separa la capçalera del Llobregat de les del Segre -a la Cerdanya i l’Alt Urgell- i el Rigard, de la conca del Ter -al Ripollès-.

El clima d’alta muntanya, amb hiverns vius i estius suaus, es tempera per la influència mediterrània. Les pluges, molt abundants a tota la comarca, superen a la plana els 700 mm, amb un màxim a la tardor.

A la zona muntanyosa domina la roureda, i el pi roig en els estatges inferiors, i el pi negre i pastures a partir dels 1.600 m; als cims més elevats, s’hi fan els prats naturals. La zona del Baix Berguedà, és domini de l’alzinar de carrasca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sector septentrional, presenta un especial interès botànic i faunístic; els ecosistemes de tipus alpí afavoreixen l’existència d’espècies vegetals i animals infreqüents a l’àrea mediterrània i més pròpies del nord d’Europa.

POBLACIÓ – La dinàmica demogràfica del Berguedà és una de les més regressives de Catalunya. La minva de població durant el decenni 1981-91 ha estat del 6,4%, tot i que alguns municipis, com Berga, mantenen un creixement moderat.

ECONOMIA – L’agricultura, en davallada, s’orienta cap els cereals i farratges, que alimenten una ramaderia, cada cop més intensiva, en què destaca el porcí. L’explotació forestal continua activa. La indústria tradicional, centrada en el tèxtil i la mineria, travessa una forta crisi, i el nombre de treballadors que ocupa es redueix cada any. La bellesa natural de la comarca i la millora de les comunicacions han potenciat darrerament el sector dels serveis, especialment el turisme. Són nuclis importants: Berga, la capital, Gironella, Bagà, Cercs, la Pobla de Lillet, Puig-reig, Avià, Guardiola de Berguedà.

HISTÒRIA – Poblada d’antic, al moment de la conquesta romana el país estava habitat pels bergistans, que li han donat nom. A l’Edat Mitjana, l’antic pagus de Berguedà fou repoblat per Guifré el Pelós i convertit en comtat de Berga pels comtes de Cerdanya. Dintre la seva antiga família vescomtal, es destaca el trobador Guillem de Berguedà, famós per la vida aventurera i per les 31 composicions poètiques que se’n conserven.

Al segle XII el comtat de Berga passà al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta època es bastiren per tot el territori un conjunt impressionant d’esglésies, més d’un centenar, entre les quals destaquen Sant Quirze de Pedret, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Andreu de Sagàs i sobretot els monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Serrateix.

Posteriorment, Berga esdevingué un gran centre de la indústria de la llana. Després de diferents alts i baixos, vingué l’esplendor de la indústria cotonera, i a mitjan segle XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcació del Berguedà, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme