Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (nascuts a)

Garcia, Pere

(Xàtiva, Costera, vers 1440 – Barcelona, 8 febrer 1505)

(o Garcies)  Teòleg i eclesiàstic. Va obtenir el doctorat a París en arts i en teologia.

Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat bisbe d’Ales (Sardenya) el 1484 i arquebisbe de Barcelona el 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà (1492) per Alexandre VI. Per manament d’Innocenci VIII va censurar les doctrines de Pico della Mirandola, que considerà heterodoxes (1488).

Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular (1502) i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi.

Va escriure Determinationes magistrales contra conclusiones apologeticas Joannis Pici Mirandulani, Concordiae Comiti (Roma, 1489).

Pel juny de 1493 arribà a Barcelona, reclamat per Ferran II el Catòlic, que li arranjà la situació econòmica.

A ell és deguda l’edició del Missale Barcinonense (1498).

Gandia i Ortega, Emili

(Xàtiva, Costera, 23 gener 1866 – Barcelona, 13 desembre 1939)

Arqueòleg. Conservador dels museus d’art i arqueologia i del palau reial del Parc a Barcelona.

Col·laborà a les excavacions d’Empúries amb Puig i Cadafalch i publicà un treball a l’“Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (1913-14) sobre aquestes excavacions.

Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-

(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.

Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.

Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.

El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.