Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (nascuts a)

Ferreres i Soler, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 juny 1852 – Madrid, 31 desembre 1926)

Arquitecte. Un dels més destacats de la seva època. Estudià arquitectura a Madrid, on va ésser ajudant de F. Jareño.

La majoria de les seves obres són dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista i són a València: cal esmentar els projectes del mercat central, l’escorxador municipal (1902) i un altre de reforma interna de la ciutat, anomenat pla Farreres.

Practicà també un modernisme de tipus francès bastant acceptable (Hotel Reina Victòria).

Fenollet i de Centelles, Francesc de

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, després 1548)

Poeta i noble. Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit. Fou patge de Ferran II de Catalunya; prengué l’hàbit de Sant Jaume. Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva (1503).

Les seves labors literàries no el privaren de lluitar contra els agermanats (1520-21) i els moriscs refugiats a la serra d’Espadà (1526).

La seva obra literària es caracteritza pel fet que és satírica, tant en castellà com en català. Secretari, el 1511, d’un concurs poètic (a València) en honor de Santa Caterina de Siena. Fou assidu cortesà de la cort valenciana del duc de Calàbria.

Despuig i Rocafull, Bernat

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)

Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.

El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.

El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.

El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.

Despuig, Ausiàs

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1423 – Roma, Itàlia, 2 setembre 1483)

Cardenal. Nebot de Lluís Despuig. Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília (1458-83) i nomenat canceller (a1470) de Ferran II el Catòlic durant el seu regnat a Sicília.

El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II el Sense Fe; fou també bisbe de Capaccio, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli. Sixt IV el creà cardenal (1473-83).

Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt.

Cuenca i Pardo, Vicent

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)

Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.

Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.

Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).

Cucarella i Candel, Pasqual

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 2 juny 1865 – Carcaixent, Ribera Alta, 1951)

Periodista i escriptor. Fundà i dirigí “El Clamor Setabense” (1887).

Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).

Claramunt, Francesc Martí

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – França, segle XVI)

Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens i de Zúñiga. Ascendí a capità.

Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l’illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat.

Cirujeda i Ros, Emili

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)

Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,

Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.

Chocomeli i Codina, Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 gener 1849 – Xella, Canal de Navarrés, 1913)

Escriptor en castellà.

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics.

Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novel·la Celeste (1874).

Chaix i Isniel, Josep

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)

Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.

Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.