(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)
Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.
Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).
Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).
(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)
Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).
El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià ?, 1776)
Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial.
Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d’una dissertació sobre el vaccí antivariolós.
(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)
Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.
Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.
El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.
Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.
(Xàtiva, Costera, 9 abril 1936 – València, 20 maig 2018)
Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes “Trellat” i “Nous Horitzons”. Després fou professor del departament d’anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València.
Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).
(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, 1557)
Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.
(Xàtiva, Costera, vers 1565 – Sevilla, Andalusia, 27 maig 1624)
Cosmògraf i navegant. Estudià a Madrid i a Sevilla.
El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos (descobert dos anys abans), del qual determinà la latitud. En tornar fou nomenat (1620) pilot major.
Escriví el 1621 una obra tècnica de navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación.
Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al sud de la Terra del Foc.
(Xàtiva, Costera, segle XIX – València, 22 agost 1910)
Dirigent obrer. Era tipògraf.
Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l’agost de 1892. Ostentà la presidència d’aquell congrés.
Dades dels Països Catalans 