(Xàtiva, Costera, segle XIV)
Traductor jueu. Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia.
Yehosu’a Satabí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (nascuts a)
Villanueva i Astengo, Joaquim Llorenç
(Xàtiva, Costera, 10 agost 1757 – Dublín, Irlanda, 26 març 1837)
Eclesiàstic, escriptor i polític. Germà de Jaume. Regalista i jansenista en la línia general del reformisme del segle XVIII, publicà un Catecismo del Estado según los principios de la Religión (1793), obra polèmica en defensa de la monarquia i contra la Revolució francesa.
Durant la guerra del Francès va ésser elegit diputat per València a les corts de Cadis, i va formar part de la comissió eclesiàstica que proposà un concili nacional (1811) per tal d’oposar-se a l’autoritat papal. També va defensar els indis i va obtenir la creació de la província de Xàtiva, que va ésser abolida al mateix temps que la constitució.
Va escriure Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes (1813), en què intentà de defensar la sobirania nacional amb arguments de sant Tomàs, i Mi viaje a las Cortes (1860), amb notícies del seu funcionament intern. A la tornada de Ferran VII de Borbó fou perseguit per liberal i el 1815 condemnat a sis anys de reclusió al convent de la Salceda.
Durant el Trienni Liberal fou nomenat ambaixador prop de la Santa Seu (1822), però el papa el rebutjà per jansenista; Villanueva trencà públicament les relacions amb l’Església en la seva obra Mi despedida de la Curia romana. Obligat a emigrar per la reacció absolutista del 1823, es va refugiar primerament a Londres i després a Dublín, on començà la traducció al català del Nou Testament.
El 1825 va publicar Vida literaria de D. Joaquín Lorenzo Villanueva.
Villanueva i Astengo, Jaume
(Xàtiva, Costera, 12 setembre 1765 – Londres, Anglaterra, 14 novembre 1824)
Historiador i dominic. Germà de Joaquim Llorenç. Va estudiar humanitats, paleografia i teologia.
Fou l’autor del Viaje Literario a las iglesias de España, els cinc primers volums de la qual van ésser publicats a nom del seu germà (22 volums, 1803-52). Obra fonamental per al coneixement de la història eclesiàstica espanyola, s’hi integren documents catalans d’importància, com un Leccionari de la seu barcelonina.
Tudela i Perales, Joaquim
(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
Trobat, Joan Baptista
(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)
Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.
Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).
Teixidor i de Bellvís, Vicent
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.
Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.
Tàrrega i Salvador, Joan
(Xàtiva, Costera, 21 setembre 1664 – País Valencià ?, segle XVIII)
Militar. Amic de Joan Baptista Basset, col·laborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III (1705). Aquest el féu marquès de l’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell. Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V de Borbó.
Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot; derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge (maig 1714); tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725.
Tàrrega, Francesc
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Guerriller. Tingué un paper important a la campanya de 1705 per assegurar l’adhesió del País Valencià a Carles d’Àustria. Fou capità de les milícies de cavalleria formades a Castelló de la Plana contra l’ocupació borbònica.
Es posà tot seguit a les ordres del general Joan Baptista Basset, l’alliberador de València, el qual li ordenà que es reunís al regiment austròfil de Rafael Nebot, que venia del Principat, i amb aquest i les seves pròpies forces alliberà la ciutat de Xàtiva.
Sendín i Galiana, Alfred
(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)
Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.
Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.
Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.
Segura, Antoni
(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)
Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.
El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.
El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.
Dades dels Països Catalans 