(Xàtiva, Costera, segle XIV)
Traductor jueu. Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia.
Yehosu’a Satabí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (morts a)
Teixidor i de Bellvís, Vicent
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.
Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.
Sarthou i Carreres, Carles
(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)
Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).
Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).
Díez de Aux, Martín
(Saragossa, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1440)
Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d’Aragó. Autor d’un volum d’Observaciones.
Fou acusat de malversacions per la reina Maria de Castella, que li demanà que renunciés al càrrec. S’hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.
Cuenca i Pardo, Vicent
(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)
Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.
Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).
Colom, Ramon
(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)
Cavaller. S’oposà al moviment de la Unió al País Valencià.
Morí en lluita amb els unionistes.
Chaix i Isniel, Josep
(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
Castellví, Guillem -agermanat-
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)
(dit Guillem Sorolla) Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.
En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.
S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.
Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.
Bogart i de Gomera, Pere Joan
(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)
Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).
Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.
Bellvís, Guillem de -cavaller, s. XIV-
(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)
Cavaller. Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb catorze genets propis i els peons corresponents. La seva aportació personal fou la tercera en importància entre les subministrades per la noblesa valenciana.
Destacà també durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Molt fidel al monarca, tractà per tots els mitjans d’impedir la constitució, al regne de València, d’una Unió nobiliària semblant a la formada a Aragó. Agrupats tanmateix en gran nombre els unionistes valencians, s’hi oposà amb resolució. Morí lluitant contra ells als combats de Xàtiva.
Dades dels Països Catalans 
