Arxiu d'etiquetes: violinistes

Claret i Serra, Gerard

(Andorra la Vella, Andorra, 10 març 1951 – )

Violinista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà d’Andreu i Lluís. Alumne d’Enric Casals, el 1972 amplià estudis al Conservatori Reial de Brussel·les.

Ha actuat de solista en diverses orquestres, ha col·laborat amb Maurice Gendron i Narciso Yepes, i el 1979 formà un duo amb el pianista Josep Maria Escribano.

Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona, del Quartet Numen i de l’Escola de Música de Barcelona.

Formà part del Trio de Barcelona, juntament amb el seu germà i amb Albert Giménez.

Brosa i Vives, Antoni

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.

Benejam i Agell, Lluís

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)

Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.

Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.

Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.

Altimira i Viñolas, Joan

(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)

Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.

Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.

Alpiste i Pérez, Josep Maria

(Barcelona, 1941 – 18 agost 2015)

Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Enric Ribó, Eduard Toldrà i Joan Massià, i hi obtingué el Premi d’Honor de virtuosisme (1964).

Fou concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981).

Ha actuat amb èxit per tot Europa.

Alfonso i Orfila, Joan

(Barcelona, 16 juny 1916 – 11 abril 1995)

Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor d’obres originals.

Ainaud i Sánchez, Enric

(Alacant, 7 abril 1875 – Barcelona, 26 abril 1958)

Violinista. Germà de Josep i de Manuel. Director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona. El 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música del seu nom.

És autor d’algunes composicions i d’un mètode de violí.

Ferrer i Fitó, Rafael

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 22 maig 1911 – Barcelona, 26 març 1988)

Violinista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on el 1950 aconseguí el premi extraordinari de composició. Deixeble d’Eduard Toldrà, de Lluís Millet i d’Enric Morera. Fou concertino i sots-director (1944-62) i director interí (1962-67) de l’Orquestra Municipal de Barcelona i sots-director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81).

De les seves composicions destaquen especialment Suite Mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua, estrenat a París el 1952, Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), la suite Una nit de Nadal (1960), La tarde, la noche y el amanecer (1962), premi Itàlia de la RAI 1962, Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar, Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980) i Erols (1982). Orquestrà peces de piano d’Enric Granados i n’enregistrà en disc dirigint l’Orquestra del Conservatori de París.

Casals i Defilló, Enric

(Barcelona, 5 juliol 1892 – 31 juliol 1986)

Violinista i compositor. Germà de Pau Casals. Deixeble del mestre Rafael Gálvez i de Matthieu Crickboom i de Frantisek Suchy, a Praga.

Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que, a vegades, dirigí. Col·laborà també en l’organització dels Festivals de Prada.

Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestra, diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre i Himne a les Nacions Unides; ultra Dramàtica, sardana per a orquestra, i la transcripció orquestral de Juny de Juli Garreta, escriví per a cobla, entre d’altres sardanes Lluny, Heroica, Tarragona i Sardana de carrer.

Dugué a terme, així mateix, una important tasca pedagògica, i foren alumnes seus Gonçal Comellas i els germans Gerard i Lluís Claret.

Fou el pare de la violoncel·lista Pilar Casals i Vidal.