(Barcelona, 21 juny 1889 – 1958)
Violinista i compositor.
Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí.
Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.
(Barcelona, 14 març 1883 – 26 juny 1971)
Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica.
Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928).
També va compondre, entre d’altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes.
Publicà unes memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).
(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)
Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.
Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.
(Montblanc, Conca de Barberà, 12 febrer 1916 – Barcelona, 27 octubre 1970)
Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manén (1951).
Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc) que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven (1948).
Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)
Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.
El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.
Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).
(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)
Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).
Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1888 – 1943)
Violinista i compositor. Estudià al Conservatori de Barcelona, d’on seria professor.
Fou primer violinista de l’Orquestra Pau Casals, així com de la del teatre del Liceu. dirigí l’Orfeó Canigó.
És autor d’un poema simfònic, d’obres per a piano i violí, de diverses cançons per a acompanyament al piano, i d’algunes de caràcter coral.
(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)
Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.
És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.
Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.
(Barcelona, 1875 – Buenos Aires, Argentina, 1949)
Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard.
Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l’Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916).
Creà l’Asociación Filarmónica Argentina (1920) i escriví un Método de violín.
(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)
Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.
Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.
Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.
Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.
Dades dels Països Catalans 