Arxiu d'etiquetes: viles

Beneixama (Alt Vinalopó)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 34,89 km2, 592 m alt, 1.738 hab (2014)

(cast: Benejama) Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama, a l’oest d’Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. Àrea comercial de Villena, dependent d’Alacant.

La vila, prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà a partir d’una antiga alqueria islàmica despoblada, s’independitzà del municipi de Biar el 1795. L’església parroquial de Sant Joan va ser construïda el 1841.

Dins el terme es troba el llogaret del Salze i la caseria de les Cases del Mestre.

Enllaç web: Ajuntament

Benavarri (Ribagorça)

37 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)

(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.

Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.

La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.

Benassal (Alt Maestrat)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 79,6 km2, 830 m alt, 1.162 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, entre el riu de Montlleó i la rambla Carbonera, que aflueixen al Millars, al nord de Castelló de la Plana. Al terme hi ha quasi 4.000 hactàrees de terres sense conrear, ocupades per boscos d’alzines i de roures. També hi ha nombroses fonts, com la d’En Segures, d’aigües medicinals, que ha donat lloc a un balneari i a una colònia d’estiueig.

L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, llegums i vinya); el regadiu produeix patates i hortalisses; la ramaderia de bestiar oví ha estat important, hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància; hi ha mercat els dijous i els diumenges. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, conserva una part de les muralles. També hi destaca l’antic palau de Cutanda, amb portalada barroca, i l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que guarda una important col·lecció de peces del culte dels segles XVI i XVII. Fou centre d’una comanda de l’orde de Montesa (comanda de Benassal).

Dins el terme hi ha també l’antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol de Benassal i les caseries de Xisquerol, les Foies i les Llometes.

Enllaç web: Ajuntament

Benasc (Ribagorça)

67 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 233,6 km2, 1.138 m alt, 2.149 hab (2014)

(cast: Benasque) Situat a l’alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges.

La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s’orienta la producció agrària. L’avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l’estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica.

La vila és a l’esquerra del riu; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica del segle XIII, l’antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l’antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició.

Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d’aigües sulfuroses) i també els pobles d’Ancils i de Cerler.

Benaguasil (Camp de Túria)

13 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 25,4 km2, 110 m alt, 11.015 hab (2014)

(ant: Benaguasir) Estès a l’esquerra del Túria, en un terreny pràcticament pla, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (cebes, blat de moro, blat i taronges), alimentat per la sèquia Major del Túria (o sèquia de Benaguasil), el secà (garrofers i ametllers), la ramaderia (ovina, porcina i bovina) i diverses activitats industrials, la més important dedicada a la confecció, així com també paperera i de la construcció. El municipi compta amb una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València.

La vila, que té l’origen en un antic poble-castell, va ser un important lloc de moriscs. L’església parroquial és barroca, del començament del segle XVIII. Dominant la vila, dalt d’un tossal, es troba el monestir i santuari de Montiel, centre de pelegrinatge regit per una comunitat de terciàries caputxines.

Benafigos (Alt Maestrat)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 35,6 km2, 945 m alt, 156 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el segle XX, sobretot a partir del 1960.

La vila es troba dalt d’un turó; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d’argenteria dels segles XV i XVI.

Dins el terme es troben el santuari de l’Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera.

Enllaç web: Ajuntament

Bellmunt de Mesquí (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,96 km2, 661 m alt, 120 hab (2014)

(o Bellmunt de Sant Josep, cast: Belmonte de San José) Situat al límit lingüístic amb el castellà, a l’esquerra del Mesquí, subafluent de l’Ebre, al sud-est d’Alcanyís. El terreny és molt muntanyós, accidentat per les serres de la Ginebrosa i la de Fórnols; hi abunden pinedes, alzinars i pasturatges, en règim d’explotació.

Gràcies als regatges derivats del Mesquí, hi ha una part de cultius d’horta, si bé hi preponderà l’agricultura de secà (olivera i vinya), la qual és gairebé l’única font de riquesa del municipi, molt afectat per l’emigració. També hi ha jaciments d’argila refractària. Àrea comercial d’Alcanyís.

A la vila, situada en un turó, destaca l’església parroquial de Sant Salvador, del segle XVIII.

Dins el terme es troba el despoblat de Mesquí.

Situat al límit lingüístic amb el castellà, el parlar de Bellmunt té algunes característiques de transició.

Bèlgida (Vall d’Albaida)

16 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell–Agullent, al nord-est d’Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d’oli). Àrea comercial d’Ontinyent. La població ha minvat de manera constant durant el segle XX, però darrerament s’ha estacionat.

La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente, conserva frescos dels segles XVI-XVII.

Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d’època eneolítica, on s’han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme.

Enllaç web: Ajuntament

Banyalbufar (Mallorca Tramuntana)

12 Respostes

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 18,1 km2, 100 m alt, 553 hab (2014)

Estès des del vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana fins a la mar. Al territori, molt accidentat, abunden pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges d’hivern.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen del turisme i les segones residències, complementats per l’agricultura de regadiu i de secà.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva l’antic palau, dit sa Baronia, la talaia de ses Ànimes i algunes torres de defensa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme, a més d’algunes grans possessions, hi ha els caserius des Port des Canonge i es Rafal de Planícia. En són característiques les marjades que, aprofitant l’escàs espai disponible, s’arrengleren sobre el litoral.

Enllaç web: Ajuntament

Ayora *

Deixa un comentari

(Vall de Cofrents)

Nom castellà de la vila d’Aiora.