Arxiu d'etiquetes: viles

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Beseit (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014)

(cast: Beceite) Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l’Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del segle XX.

La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d’origen islàmic. Fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit).

Benlloc (Plana Alta)

14 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 43,52 km2, 315 m alt, 1.153 hab (2014)

(o de Benifaixons, ant: Bell-lloc del Pla; cast: Benlloch) Situat a la part central del pla de l’Arc, al nord de Castelló de la Plana.

El terme és en gran part sobre un territori difícil de conrear per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície, l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers -en expansió constant-) és, amb la ramaderia (que s’ha expandit amb noves granges de bestiar oví), la base de l’activitat econòmica del municipi. També hi ha alguns conreus de regadiu per mitjà de pous artesians que fan possible els productes d’horta per a consum local. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació dels habitants de les alqueries de Benifaixó, actualment un despoblat.

Dins el terme es troben el també despoblat de Benasqués, el santuari de l’Adjutori i el caseriu del Quartico.

Enllaç web: Ajuntament

Benissa (Marina Alta)

44 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)

Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.

La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.

Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa

Benilloba (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 520 m alt, 789 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme. El relleu del territori és lleugerament accidentat per un conjunt de petits turons, com els de la Pedrera o la Condomina.

Les terres de conreu s’estenen per gairebé la totalitat del terme; hi predomina el secà (cereals, olivera, ametller i vinya). Al municipi també hi ha algunes indústries, com la tradicional del tèxtil. La població, després d’algunes oscil·lacions, ha iniciat durant l’última dècada del segle XX un clar descens.

La vila, d’origen islàmic, és a la riba dreta del Penàguila; hi destaquen l’antic palau senyorial i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil neoclàssic, construïda al tombant del segle XVIII i al començament del XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Benigànim (Vall d’Albaida)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 33,44 km2, 120 m alt, 6.183 hab (2014)

(o Beniganí) Situat en un terreny pla, llevat del sector nord-occidental, accidentat per la serra de la Solana, al nord-est d’Ontinyent.

Malgrat que el terme és creuat pel riu d’Albaida, hi predominen els conreus de secà (cereals, olivera i, sobretot, vinya); el regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de sínies i basses. La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins va en regressió; també hi ha algunes granges dedicades a l’avicultura. La principal font d’ingressos, però, prové de la indústria: alimentària (farina, oli, licors), tèxtil, de la construcció, del vidre i del calçat, tota ella arrelada de fa molts anys en el municipi i que en les últimes dècades s’ha desenvolupat amb força, provocant un important creixement de població. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és vora la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel d’estil renaixentista, construïda el 1637, Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major; i el convent d’agustines (fundat el 1611), on habità Josepa Maria Albinyana, coneguda pel nom de beata Agnès de Benigànim.

Enllaç web: Ajuntament

Benifallim (Alcoià)

7 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 13,7 km2, 734 m alt, 121 hab (2014)

Situat a la conca del riu de Frainos, al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts, al sud-est d’Alcoi. El terreny és molt muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura (hom conrea prop de la meitat de la superfície total), amb fort predomini del secà, sobretot cereals, oliveres, ametllers i vinya; hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Àrea comercial d’Alcoi. La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa.

La població, molt afectada per l’emigració, ha experimentat una important davallada, principalment a partir del segon terç del segle XX.

A la vila, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

Enllaç web: Ajuntament

Benifaió (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,1 km2, 35 m alt, 11.819 hab (2014)

(ant: Benifaiò d’Espioca o de Falcó) Situat al nord-est de la comarca, al límit amb les de l’Horta i la Ribera Baixa, al sud de València.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura, on predomina el regadiu (taronges, fruiters, tot tipus d’hortalisses i blat de moro), gràcies a la reial sèquia del Xúquer que rega el terme; hi ha una part de cultius de secà (garrofers). L’avicultura i diverses indústries, entre les quals destaca la tradicional del vimet (coves i cadires) completen l’economia. Àrea comercial de València. La població ha experimentat durant els dos últims segles un creixement ininterromput.

La vila és d’origen islàmic; l’església parroquial, acabada el 1727, és dedicada a sant Pere, i fou decorada per Vicent López i per Josep Cotanda.

Dins el terme es troba l’antiga torre de defensa de Mussa, prop de la font del mateix nom.

Enllaç web: Ajuntament

Benidorm (Marina Baixa)

38 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Benicàssim (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Cultura – Casal Jove – Institut