Arxiu d'etiquetes: viles

Càlig (Baix Maestrat)

8 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 27,45 km2, 122 m alt, 2.080 hab (2014)

Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló.

Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l’explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra.

Dins el terme es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Calaceit (Matarranya)

6 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Cabanes de l’Arc (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,

Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.

Enllaç web: Ajuntament

Bunyola (Mallorca Tramuntana)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.

La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).

Enllaç web: Ajuntament

Bunyol (Foia de Bunyol)

27 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Borriol (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014)

Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló de la Plana. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l’explotació de mines de ferro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera.

Enllaç web: Ajuntament

Bocairent (Vall d’Albaida)

34 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 97,0 km2, 680 m alt, 4.335 hab (2014)

Situat al centre de la vall de Bocairent, a la confluència dels rius Vinalopó, Albaida i Xúquer. El terreny, molt muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres d’Ontinyent i de Mariola, és poc conreat i en gran part cobert de pinedes, alzinars i extenses àrees de matolls, en part aprofitades per a pasturatges.

L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius; predomina el secà (cereals, olivera i vinya) sobre el regadiu (cereals i arbres fruiters, especialment pomeres), que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts. L’activitat econòmica bàsica es la indústria, tradicional al municipi, sobretot el sector tèxtil, concentrat en petites fàbriques que ocupen bona part de la població activa; hi ha també indústria paperera i derivada de la fusta.

La vila, d’origen islàmic, s’enfila voltant un petit turó coronat per l’església parroquial de l’Assumpció, consagrada el 1516 i refeta al segle XVIII. Per Sant Blai hi són tradicionals les festes de moros i cristians.

Dins el terme han estat trobades restes ibèriques, especialment l’anomenat lleó de Bocairent, i també unes coves, probablement d’origen prehistòric, conegudes amb el nom de Casetes dels Moros.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Reiner, del Poblet dels Ferrers i del Racó dels Cirers, el santuari del Sant Crist del Calvari i algunes masies.

Enllaços web: Ajuntament – Oficina de Turisme

Binissalem (Mallorca Raiguer)

20 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)

(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.

Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.

Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca

Biar (Alt Vinalopó)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Betxí (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.

El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament