Arxiu d'etiquetes: Vila-real

Xarxa Teatre

(Vila-real, Plana Baixa, 1983 – )

Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència.

Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents.

El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia.

Enllaç web: Xarxa Teatre

Vila-real Club de Futbol

(Vila-real, Plana Baixa, 10 març 1923 – )

Club de futbol. El seu camp és el Madrigal, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 23.000 espectadors. La seva indumentària és formada per samarreta groga i pantalons blaus.

Ha disputat la major part de les competicions en segona divisió. La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent. Tornà a ascendir la temporada 2000-01 i el club emprengué una sèrie d’operacions econòmiques i esportives amb la intenció de consolidar l’equip a la primera divisió, la més important de les quals fou el fixatge de l’argentí Martín Palermo, considerat un dels davanters més efectius del futbol argentí dels darrers anys.

Enllaç web: Villarreal CF

Usó i Mezquita, Vicent

(Vila-real, Plana Baixa, 13 abril 1963 – )

Escriptor. Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història.

En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (novel·les publicades el 2002 en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (1994), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002), Crònica d’una devastació (2002), Les ales enceses (2005), Els inconvenients de la felicitat (2006) i El músic del Boulevard Rossini (2008).

Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats; en destaca La taverna del cau de la lluna (2001). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000).

Col·laborador habitual del diari “Mediterráneo” i de la revista “Caràcters”.

Trullenc, Joan Gil

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – València, 1645)

Eclesiàstic. Publicà cinc obres religioses, escrites en llatí. Dues d’elles foren editades poc després de la seva mort.

Traver i Garcia, Benet

(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)

Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.

Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.

Solades

(Vila-real, Plana Baixa)

Partida, al sud-est de la ciutat.

Sarthou i Carreres, Carles


(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)

Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).

Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).

Rubert i Candau, Josep Maria

(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)

Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.

Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.

Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).

Redó, pla -Plana Baixa-

(Vila-real, Plana Baixa)

Partida i caseria, al límit amb el terme de Betxí.

Carinyena -Plana Baixa-

(Vila-real, Plana Baixa)

Partida de regadiu, al límit amb el terme de Borriana.