Arxiu d'etiquetes: veterinaris/es

Malats i Codina, Segimon

(Santa Eugènia de Berga, Osona, 1747 – Madrid, 24 desembre 1826)

Veterinari. Treballà per a l’exèrcit.

Estudià a l’escola de veterinària d’Alfortville, França (1783-87) i viatjà professionalment per Europa, enviat per Carles III. De nou a la Península, dirigí l’escola de veterinària fundada a Madrid (1788).

Inventà un bàlsam per a les ferides que es féu cèlebre.

El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí de Madrid; acabada la guerra recuperà el càrrec i se’n jubilà el 1822.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat, entre els quals hi ha Elements de veterinària (1793-94), que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes… a la cria… del ganado caballar (1793).

Luera i Carbó, Miquel

(Barcelona, 14 abril 1929 – 9 juny 1996)

Veterinari. S’ha especialitzat en cirurgia d’animals de companyia.

Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert.

Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980).

Homedes i Ranquini, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)

Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).

Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).

És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

Gratacòs i Massanella, Joaquim

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1893 – 1963)

Veterinari.

Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del museu Darder. Fou membre corresponsal de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica.

Ferrer i Palaus, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)

Veterinari i enginyer agrícola.

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.

Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

Farreras i Sampera, Pere

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)

Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.

Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.

Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

Farreras i Sampera, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)

Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.

Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.

Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

Esteban Fernández, José Domingo

Deixa un comentari

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Darder i Llimona, Francesc

9 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1851 – 8 abril 1918)

Veterinari i metge. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà d’Antoni.

Catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d’ictiologia de Barcelona i del de Banyoles.

Fundà el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles. Dirigí “El Naturalista” i la “Revista Universal Ilustrada”.

Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).

Fou el pare de Joan Baptista Darder i Rodés.

Darder i Llimona, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 1858 – 21 octubre 1917)

Veterinari. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà de Francesc.

Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.