Vall tributària del riu de Milans.
Era una antiga possessió del monestir de Poblet.
Vall tributària del riu de Milans.
Era una antiga possessió del monestir de Poblet.
Veïnat. Al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona, al vessant septentrional de la serra de Font-rubí.
Vall, als contraforts meridionals del Caro.
És drenada pel barranc de Carrovera, afluent, per la dreta, del barranc de la Galera.
Vall dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó (anomenat, fins al congost de les Gúbies, el Regatxol), que té per límits, al sud, la serra de Serrissoles i, a l’oest, el Caro.
Capçalera de la vall de Cabó, al massís del Boumort.
Hi ha un grup de bordes a uns 1.500 m d’altitud.
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.
Vall que s’obre al vessant sud-est de la tosa d’Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l’Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Petita i aspra vall, tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figaró i Santa Eugènia del Congost, al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore.
Petita vall, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi.
(Colldejou / Pratdip, Baix Camp)
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.