Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d’Era Entecada i el de coma Salies, i baixa fins a es Bòrdes, a la vora de la Garona.
Artiga de Lin, vall de l’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: valls
Ariet, castell d’
Antic castell, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet i de Santa Maria de Meià.
Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet, que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix
Viella, port de
(Viella, Vall d’Aran)
Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.
Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.
Vic, plana de
(Osona)
Sector de la comarca, centrada per la ciutat de Vic.
Litològicament està constituïda per materials terciaris, eocènics i oligocènics, a causa de la sedimentació marina. Queda limitada pel Lluçanès al sector nord-oest, i pel Moianès al sud-oest.
Clima mediterrani d’interior, manté un règim de precipitacions alt.
Drenada pel Ter i afluents, ha estat des d’antic una zona eminentment agrícola i ramadera.
Varradòs
(Viella, Vall d’Aran)
Vall del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d’Arròs.
Vargadera, vall de
(Salardú, Vall d’Aran)
(aranès: Bargadèra) Vall de l’antic municipi d’Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garós.
A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l’estanyet d’Escunyau.
Vallat d’Estaon, el
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Vall de l’antic municipi d’Estaon, de direcció nord-sud, que comprèn la major part del municipi d’Estaon, dins la vall de Cardós.
Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcalbo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’est a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós.
És anomenada també vall d’Estaon.
Vallalta, la
(Maresme)
Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.
El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.
Vall del Bac, la
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Antic terme, que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al sud (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres, ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.
De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme. L’hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall.
A mitjan segle XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec (després dit la Vall de Bianya).
Vall-de-reig
(Juncosa, Garrigues)
Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.
Dades dels Països Catalans 