Vall tributària del riu d’Et Joeu per la dreta. A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles i l’oratori de les Neus.
Geles, coma de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: valls
Figuerola -Segarra-
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Ferró, el
Masia de l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya, al centre de la vall del Ferró, drenada per la ribera del Ferró, que aflueix, conjuntament amb la ribera de Santa Llúcia de Puigmal, a la riera de Bianya.
Espaulella
Antiga masia, a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el segle XII.
Enviure
Despoblat, situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre (vall d’Enviure).
Embut, coma de l’
Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l’Embut.
Depressió de l’Ebre *
(Catalunya)
Veure> Depressió Central Catalana (gran depressió de l’Ebre).
Costumà
Llogaret, pràcticament despoblat, a la vallada de Costumà, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí el lloc a Berenguer Pinyol; el 1228 els senyors de Costumà adquirien els llocs de Cardó i de Sallent.
Cortals, vall de -Garrigues-
Vall de la comarca, tributària, per l’esquerra, del barranc del Turull, al qual aflueix aigua avall de l’Espluga Calba.
Colomers -Vall d’Aran-
Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d’Aiguamog.
És tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.
Dades dels Països Catalans 