Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 23,29 km2, 177 m alt, 1.426 hab (2016)
Situat entre el massís del Montseny i la vall de la Tordera, drenat per la riera de Gualba, als vessants sud-orientals del Turó de l’Home. Hi ha grans extensions de boscs de diverses espècies i algunes pastures. Al sector més alt hi ha el petit pantà de Santa Fe, aprofitat per a la producció d’electricitat i el regatge.
Els conreus de secà (cereals, patates, hortalisses i llegums) són als sectors més plans. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet, la indústria química, de la fusta i del paper i l’explotació de pedreres de marbre i calç. Jaciments de coure i ferro sense explotar. També és un centre tradicional d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.
A Gualba de Dalt hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.
Municipi i capital de la comarca del Vallès Oriental (Catalunya): 14,87 km2, 145 m alt, 60.174 hab (2016)
Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera.
POBLACIÓ.- Experimentà un gran desenvolupament demogràfic i urbanístic d’ençà de l’onada migratòria dels anys 1960 i 1970, en transformar-se en centre de descongestió industrial de la ciutat de Barcelona.
ECONOMIA.- L’agricultura ha estat tradicionalment una de les activitats econòmiques més importants del municipi, gràcies a les òptimes condicions edafològiques i climàtiques (sòls al·luvials, precipitacions regulars i humitat relativa alta); conreus de regadiu: hortalisses, patates, llegums i moresc; al secà: cereals, avellaners i oliveres. Les característiques agràries més acusades foren l’abandó progressiu de la vinya i la importància creixent del farratge, a causa de la introducció de la ramaderia bovina per a la producció de llet. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats econòmiques més importants pertanyen als sectors secundari i terciari, sobretot la indústria tèxtil.
La construcció de la carretera i del ferrocarril, al final del segle XIX, fou el determinant de la consolidació de les petites indústries tèxtils existents (el 1890 ja havia 15 fàbriques) i, en ritme ascendent (gràcies també a la introducció de l’electricitat el 1913), arribà el 1950 a una capacitat de producció de 100.000 m de teixits diaris, i el 1960, a un total de 61 fàbriques, 2.764 telers i 4.340 obrers; aquesta xifra es reduí el 1966 a 2.600 (amb l’ocupació del 33% del cens laboral), a causa de la mecanització i la crisi conjuntural del moment. Com a indústria auxiliar del tèxtil s’originà, des del final del segle XIX, la metal·lúrgia (maquinària, telers, accessoris); cal destacar la fabricació de commutadors industrials elèctrics i utillatge complementari, per a la qual s’aprofiten els productes obtinguts a les foneries. També és important la indústria alimentària (farina, pa, galetes, pastissos i pastes alimentàries) i la química (sabons i pintures). És centre de la subàrea comercial dependent de Barcelona. És la capital agrícola i mercantil del Vallès Oriental.
LA CIUTAT.- Té l’origen en un primitiu nucli romà. L’església parroquial ha estat construïda modernament en substitució de l’antiga església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics, destruïda el 1936. A la ciutat destaquen sobretot la Porxada renaixentista de la plaça del Blat (antiga llotja del gra, un dels símbols de la ciutat), l’antic hospital (segles XIII-XIV) i alguns edificis amb elements gòtics i renaixentistes, a més de l’edifici modernista de la casa de la ciutat. Entre les entitats cal esmentar l’Escola Municipal del Treball, l’Escola Municipal de Música, la Casa de Cultura Sant Francesc i el modern Museu Comarcal. El desenvolupament urbà es produí al llarg de la carretera de Vic, a causa de la limitació entre el ferrocarril a França, per Portbou i Perpinyà, i el riu. La ciutat està unida amb Canovelles i amb les Franqueses del Vallès.
HISTÒRIA.- Les primeres notícies de poblament són de l’edat del ferro. Durant l’epoca romana s’anomenava Semproniana, denominació conservada fins a la invasió dels àrabs. El mot Granollers és del segle IX. A l’època medieval fou vila reial o lloc de franquesa i després passà a dependre de diversos senyors feudals. L’any 1418 fou lligada al patrimoni reial quan Alfons IV el Magnànim la declarà membre i carrer de la ciutat de Barcelona i li féu extensives les prerrogatives de que gaudia Barcelona. Intervingué en les lluites contra Joan II el Sense Fe, i en la vila féu estada i morí el conestable Pere de Portugal, elegit rei de Catalunya. Durant la segona guerra remença fou assaltada pels remences, capitanejats per Pere Joan Sala (1485); batuts aquests, començà per a Granollers una era de prosperitat econòmica i social notables al segle XVI. Encunyà una moneda de coure, el menut. Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV i fou una plaça d’armes important; el 1651, a causa de la pesta, s’hi refugià el Consell Reial. Durant la guerra del Francès fou seu de la Junta del Vallès que organitzà la defensa de la comarca.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 18,80 km2, 252 m alt, 15.912 hab (2016)
Estès per la vall del Congost, al començament de la plana vallesana, al peu dels contraforts dels cingles de Bertí i de la serra del Montseny. Al nord del terme el relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres i vinya); al regadiu, gràcies als regatges derivats del Congost, s’hi cultiva patates, llegums i arbres fruiters; la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria, bastant diversificada: tèxtil, alimentària, de mobles, etc. A partir de mitjan segle XIX, el municipi va esdevenir també un tradicional centre d’estiueig, gràcies a les seves fonts d’aigües minero-medicinals (aigües de la Garriga, explotades comercialment) i a la construcció del balneari Blancafort, fet que també va provocat el creixement demogràfic encara no aturat. Àrea comercial de Granollers.
Al poble, a l’esquerra del Congost, es destaca el notable conjunt de torres d’estiueig modernistes i noucentistes.
Dins el terme hi ha el gran casal fortificat de Rosanes, l’església romànica de Sant Esteve, coneguda com la Doma, l’antic hospital i capella romànica de Santa Maria del Camí i les caseries de Querol i Gallicant.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,14 km2, 181 m alt, 19.417 hab (2016)
Situat a l’esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d’Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l’espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Àrea comercial de Granollers.
A la vila destaca la Casa del Comú, considerable obra modernista.
Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d’Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del segle XI, la masia i església de Santa Digna i restes d’una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 39,72 km2, 386 m alt, 462 hab (2016)
(ant: Falgars) Estès des del vessant sud-oriental del massís del Montseny, des del turó de l’Home i les Agudes fins a la Tordera, que drena el sector sud-occidental del terme. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (pinedes, suredes, alzinars, fagedes, castanyers i avetoses), que ocupen la major part del terme.
L’explotació forestal és la base de l’economia local, complementada per l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Indústria de la tinta. En el curs del segle XX ha esdevingut centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.
El poble és sota les roques de Santa Helena; cedí la seva capitalitat al poble de Mosqueroles.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,99 km2, 330 m alt, 1.092 hab (2016)
Situat a l’esquerra de la vall del riu Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc.
Les activitats econòmiques són les derivades de l’estiueig, l’agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l’explotació forestal. Àrea comercial de Granollers.
El poble de Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Feréstecs. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del Figaró, centre d’estiueig situat al fons de la vall.
Marca de motocicletes i ciclomotors. Fabricats per Nacional Motor SA. Començà a construir motocicletes i més tard s’especialitzà en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important de l’estat espanyol. Les seves activitats comercials s’estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l’exportació dels seus productes.
Els anys 1990 establí centres de producció a la Xina. El 2001 s’integrà en el grup italià Piaggio. L’any 2002 exportava productes arreu del món i era líder en el mercat europeu de ciclomotors amb canvi de baixa cilindrada.
Des del 1949, en les categories de 50 cc, 80 cc i 125 cc, els pilots que pilotaven una moto de la marca Derbi han guanyat el títol mundial onze vegades.
L’any 2010 Piaggio decidí tancar la planta de Martorelles (amb uns 200 treballadors) i traslladar la producció a Itàlia, però posteriorment reconvertí la planta en fàbrica de components. Al gener de 2011 traslladà part de la producció a Itàlia i al febrer de 2012 Piaggio anuncià el tancament de la planta al juliol en cas que no augmentessin els ajuts de la Generalitat.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)
Situat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.
L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.
La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.
Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)
Situat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.
La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.
El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,66 km2, 175 m alt, 15.937 hab (2016)
Situat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges.
Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l’avicultura, s’han enriquit notablement els darrers anys amb la implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Àrea comercial de Granollers. Creixement demogràfic espectacular a partir de l’any 1960.
El poble es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, romànica.
Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions.
Dades dels Països Catalans 