Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Diari de Granollers

(Granollers, Vallès Oriental, 1 març 1926 – 31 gener 1930)

Diari del vespre. Fou el més important entre els que sortiren a la ciutat.

Subtitulat “Defensor dels Interessos de Granollers i sa Comarca”, editat per l’impressor Miquel Joseph.

Seguí la inspiració política de la Lliga.

Costa de Montseny, la

(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)

Poble (620 m alt), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.

L’església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica.

Corró d’Avall

(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)

Poble i cap del municipi, a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.

El lloc és esmentat el 984, i la parròquia (Santa Eulàlia), el 1022; la primitiva església ha sofert diverses modificacions.

Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona (1381); d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alienacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic.

Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers, es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat; amb tot, una part del nucli urbà de Granollers (barri de Bellavista, en expansió) és encara dins el terme de Corró d’Avall.

Al voltant de l’estació del ferrocarril de les Franqueses s’ha format també un nou barri, que ha pres el nom del municipi.

Corró d’Amunt

(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)

(ant: Corró SobiràPoble, vora la riera de Corró.

L’església parroquial (Sant Mamet), d’origen romànic, fou reformada al segle XVI.

El lloc és esmentat ja el 1008; pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona.

Codines del Vallès *

(Vallès Oriental)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Codines.

Circuit de Catalunya

(Montmeló, Vallès Oriental, 1991 – )

Circuit permanent de velocitat per a curses d’automobilisme i motociclisme. L’any 1984 fou construït el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya, l’Ajuntament de Montmeló i el Consejo Superior de Deportes.

Acull una gran quantitat de curses diferents l’any, entre les quals destaquen el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, puntuables pel campionat del món.

Les tradicionals 24 Hores de Montjuïc també es disputen al circuit des del 1995.

Enllaç web:  Circuit de Catalunya

Castellruf, turó de

(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (459 m alt) de la Serralada de Marina.

De l’antic castell de Castellruf, esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles.

Camp, Societat Anònima

(Granollers, Vallès Oriental, 1962 – 1989)

Empresa química. Fundada per produir detergents, sabons i altres productes de neteja. Assolí el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora.

Estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech, i posseí instal·lacions a Granollers i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Les seves vendes el 1983 foren de 24.433 milions de pessetes i donava treball a 897 empleats.

El 1989 fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser.

Cabanyes -Vallès Oriental-

(Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)

Antiga parròquia (Sant Cebrià de Cabanyes) i castell, situada en una vall del vessant interior de la serra del Maresme.

L’església, romànica, és enrunada; el frontal de l’altar (obra de fusta del segle XIII) es conserva al Museu Episcopal de Vic. Consagrada el 1192, fou parròquia independent fins al 1504, que fou agregada a la de Sant Fost.

El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda.

Bellulla

(Canovelles, Vallès Oriental)

Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, situat damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.

Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, entre el 1611 i el 1835.

La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i col·locada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.