Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Polinyà (Vallès Occidental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,79 km2, 123 m alt, 8.383 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la dreta de la riera de Caldes, al nord-est de Sabadell. Té algunes petites extensions de bosc.

L’actual base econòmica del municipi ha esdevingut la indústria, localitzada als afores del nucli urbà; els principals sectors de la qual són la química, la metal·lúrgica, del paper, de les arts gràfiques, la tèxtil i d’altres. Des dels anys 1960 l’agricultura està en retrocés; conreus de cereals, vinya i farratge. Àrea comercial de Sabadell.

A partir dels anys 1960 s’inicià el gran augment demogràfic, per l’afluència de treballadors que requerien les noves indústries, això implicà que la població es quadrupliqués en menys de vint anys.

El poble és a la plana, prop de la carretera de Granollers a Sabadell; destaca l’antiga església parroquial de Sant Salvador, que conserva part de la primitiva obra romànica i restes de pintures murals. Museu municipal, amb troballes arqueològiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 14,93 km2, 130 m alt, 14.626 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al límit amb el Vallès Oriental, està drenat per la riera de Caldes, afluent del Besòs.

Vora la riera hi ha conreus d’horta, si bé la principal activitat econòmica del municipi és la indústria, que s’hi troba molt diversificada: indústria tèxtil, química, de plàstics, etc. Des del 1920 és lloc d’estiueig, si bé aquesta funció ha anat perdent importància a causa de la pressió que exerceix la indústria. La població ha experimentat un augment demogràfic al llarg del segle XX, multiplicant-se per deu des del 1900. Àrea comercial de Sabadell.

El centre administratiu del municipi és el poble de Plegamans (dit també Palau de Plegamans).

El terme comprèn també el poble de Palau-solità, l’ermita de Santa Magdalena, on hi hagué la comanda templera de Palau del Vallès, el menhir dit de la Pedra Llarga i diverses i antigues masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Orquestra Simfònica del Vallès

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1987 – )

(OSV)  Orquestra. Fundada en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Poc després començà a actuar també com a conjunt simfònic, sota la batuta del seu titular, Albert Argudo. La temporada 1993-94 assumí aquesta funció Jordi Mora i, a partir de la 1997-98, Salvador Brotons, que fou substituït per Edmon Colomer el 2002.

Amb una clara vocació social, l’orquestra disposa també d’una oferta musical especialment adreçada a les universitats, els centres penitenciaris i els hospitals de Catalunya. David Giménez Carreras n’assumí la direcció el 2006, però al cap de tres anys en fou designat director emèrit, i prengué el càrrec de titular el valencià Rubén Gimeno.

A més de la seva activitat dins el cicle Òpera a Catalunya, manté una programació estable de concerts a Sabadell i, des de la temporada 1996-97, un cicle de Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana. L’any 1992 fou guardonada amb el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Orquestra Simfònica del Vallès

Museu de Terrassa

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1959 – )

Conjunt museístic de titularitat municipal. Integrat per diferents elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat. La seu principal és el castell cartoixà de Vallparadís, que acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat.

En són seccions la Casa Alegre de Sagrera, residència burgesa dels segles XVIII i XIX, el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, amb les restes més antigues datades al segle V, i la torre del Palau, del segle XII.

El fons del museu té un caràcter pluridisciplinari i és integrat per diverses col·leccions, entre les quals destaquen la d’arqueologia, la d’aparells de ràdio i la d’art.

Enllaç web: Museu de Terrassa

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

34 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Matadepera (Vallès Occidental)

20 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 25,36 km2, 423 m alt, 8.984 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar).

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Els darrers decennis la població ha crescut notablement.

El poble és a l’esquerra de la riera de les Arenes; s’ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l’església parroquial és dedicada a sant Joan.

Dins el terme hi ha l’antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés del Munt (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Unió Excursionista

Gremi de Fabricants de Sabadell

6 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1559 – )

Entitat. Creada a partir del gremi de paraires de Sabadell. Construí uns estricadors per a l’assecatge de peces (1565) i un rentador (1581). Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’hospital (1566). Després de les corts de Cadis, i a causa de les disposicions de llibertat de treball, entrà en un període de crisi.

A partir del 1863, en què fundà l’Institut Industrial de Sabadell, la seva activitat professional i educativa ha estat ingent. Destaquen entre les seves obres la Unió Llanera Espanyola (1881), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell (1886), la Unió Industrial (1899), l’Escola Industrial d’Arts i tèxtil de l’estat espanyol.

Enllaç web: Gremi de Fabricants de Sabadell

Gallifa (Vallès Occidental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 16,33 km2, 502 m alt, 187 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s’estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l’antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l’estiueig. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.

El poble és a l’esquerra del torrent; destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l’església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada.

Dins el terme, hi ha, a més, l’església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos masos d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Esbart Dansaire de Rubí

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 1923 – )

Grup de dansa catalana. Fundat a l’empara del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l’establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents.

A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies.

L’any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics. L’any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Enllaç web: Esbart Dansaire de Rubí

Club Natació Sabadell

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, juny 1916 – )

Entitat esportiva. En ordre cronològic és el tercer club de natació català (i de tot l’estat espanyol), després del CN Barcelona i del CN Atlètic- Barceloneta.

El 1918 inaugurà la primera piscina de l’estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929 l’actual, coberta. Després, el 1951, en féu una de nova per a escolars i el 1966 l’olímpica. A la dècada de 1980 tenia uns 9.000 socis.

La seva millor època esportiva se situa als anys 1960, quan guanyà la major part de les classificacions per a clubs en els campionats espanyols gràcies a una generació de grans nedadors. A principis dels anys 1970, tornà a tenir importància pels trofeus aconseguits pels seus nedadors.

Enllaç web: Club Natació Sabadell