Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 30,56 km², 82 m alt, 57.543 hab (2016)

0valles_occidental

Estès per la depressió vallesana fins al vessant nord de la serra de Collserola.

La vida econòmica del municipi, tradicionalment agrícola, amb conreus de secà (vinya, cereals i farratges), ha experimentat un canvi profund a partir de mitjan segle XX amb la proliferació d’urbanitzacions i l’expansió de la indústria, actualment molt diversificada (fabricació de materials per a la construcció, tèxtil, química i sidero-metal·lúrgica) i que ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona.

pobl_cerdanyola

El poble és al peu dels contraforts de Collserola; amb la formació de nous barris, es troba pràcticament unit avui al poble veí de Ripollet; al nucli antic destaca l’església parroquial de Sant Martí, modernista, i el castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola), totalment remodelat. Al segle XII fou bastit a Collserola el monestir, després palau, de Valldaura.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixes, l’antic sanatori de la Flor de Maig, les urbanitzacions de Montflorit, de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el jardí botànic del Pedregar), la caseria de Can Cerdà, els barris de Serraperera i la Ciutat Badia. També hi ha restes d’un poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Futbol Club

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 1995 – )

(CDMT)  Nom donat al Museu Tèxtil. És gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Terrassa i la diputació de Barcelona. A més dels espais de reserva, on el centre conserva més de 15.000 peces tèxtils, el 1997 entrà en funcionament un banc d’imatges amb informació dels fons propis del centre.

També disposa d’una biblioteca de més de 6.000 volums, un arxiu fotogràfic que conté més de 4.000 imatges de peces tèxtils, maquinària i instal·lacions i exposicions vinculades amb la història i la tecnologia del teixit, i un espai per a exposicions temporals (el qual s’amplià el 1999).

També es destina una planta per a actes de les indústries i firmes comercials del sector tèxtil.

Enllaç web: Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Castellbisbal (Vallès Occidental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 31,03 km2, 132 m alt, 12.277 hab (2016)

0valles_occidentalSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i a l’esquerra del Llobregat, la riera de Rubí en constitueix el límit sud-est.

L’agricultura, on predomina el secà, és en regressió a causa principalment de la instal·lació al terme, a partir del 1960, de diversos polígons industrials i a la construcció d’urbanitzacions. Extracció de graves i argiles. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra del Llobregat; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XVI; sobre un turó pròxim hi ha les restes de l’antic castell de Castellbisbal (on resta la capella de Sant Vicenç).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries del Canyet i de les Casetes de N’Oliveró, el barri de la Costa Blanca, les urbanitzacions de Can Pedrerol de Baix (amb la capella romànica de Sant Quintí) i de Can Campanyà. El pont del Diable sobre el Llobregat és també, en part, dins el municipi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Club de Bàsquet

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

30 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 44,91 km2, 331 m alt, 23.633 hab (2016)

0valles_occidental(o Sant Esteve de Castellar)  A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt.

La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració.. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa

El poble és a l’esquerra del Ripoll; l’església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el segle XIV; i prop seu les ruïnes de l’antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics.

Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d’Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Unió Esportiva

Barberà del Vallès (Vallès Occidental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,31 km2, 146 m alt, 32.832 hab (2016)

0valles_occidental(o Santa Maria de Barberà)  Estès per la vall del Ripoll, al sud de la ciutat de Sabadell.

L’agricultura de secà, base tradicional de l’economia del municipi, ha quedat avui eclipsada per la gran expansió de la indústria, molt diversificada (maquinària, metal·listeria, químiques, peces d’automòbils, mobles, plàstics, ceràmica, cartró, filatures i gèneres de punt), que ha provocat a partir del 1960 un espectacular creixement de la població, en gran part immigrada.

Al centre històric del municipi es destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), amb tres absis i un campanar de planta rectangular, i amb importants pintures murals. També es conserva, si bé modificat en part, l’antic castell de Barberà (esmentat ja el 1005), amb la capella de Santa Coloma.

Juntament amb Cerdanyola del Vallès, forma la mancomunitat gestora del nucli de l’actual municipi de Badia del Vallès, que se’n segregà l’any 1994.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Badia del Vallès (Vallès Occidental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 0,93 km2, 120 m alt, 13.482 hab (2016)

0valles_occidentalÉs el municipi de més recent creació i també el més petit de Catalunya, enclavat entre l’autopista A-18 i l’aeroport de Sabadell. Fins a l’abril de 1994, en què li va ser atorgada la independència municipal, aquest polígon de 5.372 habitatges, promogut a les acaballes del règim franquista per l’Obra Sindical del Hogar i conegut per Ciutat Badia, era regit per una mancomunitat formada pels municipis veïns de Cerdanyola i Barberà del Vallès.

Els recursos econòmics del nou municipi, pràcticament nuls en el moment d’assolir la independència, apunten a l’atracció industrial i al comerç, tot i la competència de les gran àrees comercials situades en territoris veïns. Actualment, la gran majoria de la població activa treballa fora del municipi, circumstància que de fet en fa una ciutat-dormitori.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques