Municipi i cocapital (amb Terrassa) de la comarca del Vallès Occidental (Catalunya): 37,79 km², 190 m alt, 209.931 hab (2017)

Situat a la fossa tectònica del Vallès, sobre les àmplies terrasses fluvials del riu Ripoll, afluent per la dreta del Besòs, al nord-oest de Barcelona.

ECONOMIA.- L’economia es basa en les activitats industrials i, sobretot, en la indústria tèxtil, de la qual es tenen notícies des del segle XIV, però que es desenvolupà durant el segle XIX (l’any 1820 ocupava únicament 260 treballadors), gràcies a la mecanització; l’any 1940 ocupava 14.400 obrers, i el 1968 n’hi treballaven més de 25.000; no obstant això, malgrat aquest increment en xifres absolutes, la indústria tèxtil anà minvant la seva influència en l’estructura econòmica del municipi en favor d’altres indústries i del sector terciari. Dins la indústria tèxtil sobresurt la llanera; la segueixen en importància la de fabricació de gènere de punt i la de producció de seda i fibres artificials. D’altres indústries importants són la sidero-metal·lúrgica, dins la qual sobresurten la fabricació de maquinària no elèctrica, la de maquinària elèctrica i la de la construcció, seguides a distància per la indústria del paper i les arts gràfiques, la producció de materials per a la construcció, la indústria alimentària, la química i la de la pell. Hi predominen els establiments industrials petits o mitjans; la crisi industrial del sector tèxtil, però, féu abandonar nombrosos establiments i n’obligà la reconversió en espais al servei de la ciutat.

POBLACIÓ.- La població ha crescut lligada a l’expansió industrial; es registrà un primer increment remarcable al segle XVI, però aquest esdevingué ja continuat a partir de mitjan segle XIX; entre el 1850 i el 1950 la població es multiplicà per deu; l’any 1960 sobrepassà els 100.000 h i assolí els 158.311 h el 1970, amb la qual cosa es convertí en la tercera ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants; en el transcurs de les dècades posteriors passà al quart lloc per darrere de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i la ciutat de Barcelona. El 1981 superà els 180.000 h i continuà el seu ascens demogràfic. En aquest extraordinari creixement ha tingut un paper primordial la immigració; els màxims contingents d’immigrants arribaren d’Andalusia i de la resta de Catalunya.

L’expansió demogràfica provocà l’allargament del terme municipal i l’annexió dels termes municipals de Sant Vicenç de Jonqueres, la Creu Alta i Sant Julià d’Altura, i més tard d’una part del de Barberà del Vallès. La proximitat amb la ciutat de Terrassa i amb altres ciutats del Vallès conforma un teixit urbà i industrial dins el corredor prelitoral. El sector terciari, arran de la crisi del sector industrial (especialment el tèxtil), ha pres molta volada, tant des d’un punt de vista comercial i financer, com pels serveis (és un destacat centre de serveis informàtics i des del 1983 s’hi celebra una fira dedicada a aquest sector). Compta amb un aeroport esportiu. És centre d’una àrea comercial (compartida amb la ciutat de Terrassa) dependent de Barcelona.

HISTÒRIA.- Els orígens de la població es remunten al poblat ibèric d’Arraona; després van ocupar-la els romans. Durant l’alta edat mitjana el terme de Sabadell va estar sota el domini dels senyors del castell d’Arraona, al voltant del qual es va formar el nucli inicial; aquest nucli va sorgir primerament en un encreuament de camins on s’instal·là el mercat, la primera notícia del qual es del 1111, data en que apareix per primera vegada el nom de Sabadell. Aquest mercat va ésser l’estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell, format al voltant de l’església de Sant Salvador, ja que el mercadal es féu en terres de l’església. Els senyors d’Arraona foren substituïts en el domini de Sabadell per la casa d’Òdena i al segle XIII per la de Montcada. Aquesta regia la vila juntament amb dues famílies nobiliàries feudatàries seves; totes tres posseïen unes grans partides de terrenys a l’alou conegut pel dels Tres Senyors.

A la baixa edat mitjana els vincles feudals es van afluixar i el Consell, que regia el camí, es va organitzar fins a l’extrem d’adquirir plena forma al segle XIV; llavors Sabadell obtingué el privilegi de vila reial i va passar a la corona en comprar-la la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere III el Cerimoniós (1366). L’any 1391 el Consell de Cent de Barcelona havia adquirit els drets sobre Sabadell, que estigué sota la senyoria de Barcelona fins al 1474, any en que va ésser definitivament incorporat a la corona amb dret a Corts.

Al segle XV ja n’era coneguda la indústria tèxtil, bé que no va ésser important de debò fins al segle XVIII. La progressiva mecanització i les possibilitats que oferien tant el mercat peninsular com l’americà van fer que Sabadell esdevingués al segle XIX un dels principals centres de la indústria llanera; el 1838 hi va ésser instal·lat el primer vapor aplicat a la indústria i el 1855 va ésser inaugurada la línia de tren que l’uneix amb Barcelona. Després de l’aixecament contra Espartero (1843) s’hi establí una Junta i el 1881 va ésser fundat el Banc de Sabadell. La seva població augmentà vertiginosament a la segona meitat del segle XIX i amb l’afluència dels camperols dels pobles del voltant va arribar l’any 1877 als 18.177 h. A la fi del segle XIX i al principi del XX van començar a arribar a Sabadell masses d’immigrants procedents de diverses regions del sud de la Península que incrementaren la població.

ART.- A causa de les característiques especials de la formació de la ciutat de Sabadell, no hi ha grans monuments, llevat, potser, de l’església de Santa Maria de Barberà, al límit de la demarcació de la ciutat, obra del segle XI, d’estil romànic, que conserva unes pintures del segle XIII atribuïdes als mestres de Polinyà i de Barberà, l’església gòtica de Sant Feliu, del segle XV i el santuari de la Mare de Déu de la Salut, neogòtic, construït entre el 1876 i el 1882. Cal esmentar la casa Duran, residència camperola del segle XVI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cambra de Comerç – Ràdio