(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat.
Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa.
Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)
Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.
El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.
Barri residencial obrer, situat a l’oest del centre urbà, prop de can Feu.
Sorgí el decenni del 1950 i és format per cases d’un o de dos pisos, sovint d’auto-construcció, i per blocs d’habitatges.
És habitat en bona part per immigrants i l’equipament urbà hi és deficitari.
(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)
Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.
Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.
El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.
Fou dissolta l’any 1993.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
Jaciment arqueològic. S’hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític.
També s’hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro.
Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.
Barri obrer i perifèric, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvasament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys de 1950, té una estructura barraquista (el nucli original, al voltant de la carretera d’Olesa) o semibarraquista (expansió del barri cap al sud).
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1 desembre 1917 – )
Societat esportiva i cultural. A partir del 1932 un grup de cantants del club muntaren òperes conegudes o n’exhumaren d’altres. Dirigia les representacions el mestre Josep Sabater.
Destacà en les seves activitats el muntatge d’Una cosa rara, de V. Martín i Soler amb motiu del congrés de les Societats Internacionals de Musicologia i de Música contemporània.
Esportivament, destaca actualment en l’hoquei sobre herba, el futbol, el tennis i el pàdel.
Enllaç web: Club Junior
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIII – segle XIX)
Antic monestir femení de benedictines. Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.
Després d’haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d’un orde militar. Així, anà perdent el caire d’espiritualitat, fins que s’extingí, el 1810.
L’església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d’Aragó, de Barcelona mateix.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1971 – )
Local destinat a l’audició de música de jazz. Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals.
Al llarg de la seva existència ha desplegat una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz (concerts, audició de discs, conferències, pel·lícules, etc) com en la promoció de músics i grups autòctons. A més de la incondicional col·laboració de músics del país, han actuat destacats jazzmen internacionals.
A partir dels anys 1980 promogué i coordinà les activitats d’una trentena de professionals agrupats en el Col·lectiu de Músics de la Jazz Cava (organització de festivals i concerts arreu de Catalunya, producció de discs, etc).
El 1985 tancà i el 1994 obrí les seves portes la Nova Jazz Cava.
Enllaç web: Nova Jazz Cava
(Sabadell, Vallès Occidental, 1947 – )
(ISP) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social.
Ha promogut la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d’Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi.
Enllaç web: Institut Sallarés i Pla
Dades dels Països Catalans 