Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Obac, serra de l’

(Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages)

Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix.

Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis.

Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves.

El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt – serra de l’Obac.

Museu Tèxtil de Terrassa

(Terrassa, Valles Occidental, 1946 – 1995)

Museu. Iniciat amb la col·lecció Biosca, i ampliat després amb d’altres col·leccions.

Situat en un edifici construït expressament, inaugurat el 1970, és un dels museus més importants del món en la seva especialitat.

Hi destaquen els teixits orientals, coptes, bizantins, àrabs i turcs, així com els americans i els europeus d’època gòtica i renaixentista. Comptà també amb col·leccions més especialitzades, com la d’indumentària o la de tapissos catalans, entre d’altres.

A partir del 1995 adoptà la denominació de Centre de Documentació i Museu Tèxtil.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

(Terrassa, Vallès Occidental, 1984 – )

(MNACTEC) Museu nacional. Creat per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Terrassa i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover.

Fundat amb l’objectiu de preservar el material tècnic i científic de la història de Catalunya.

Té una estructura descentralitzada, amb diverses seus, diferenciades per àrees temàtiques i repartides al llarg de la geografia catalana.

La seu de Terrassa actua com a centre coordinador de totes les creades posteriorment (Manresa, Igualada, Esparreguera).

Enllaç: MNACTEC

Museu de Cerdanyola

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, octubre 1998 – )

Equipament museístic municipal. Té la seu principal a la casa Ortadó-Maymó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat.

Els fons del museu són formats per un seguit de col·leccions molt variades, el gruix principal de les quals procedeix de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal.

Hi ha també una col·lecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània, fruit de donacions i d’adquisicions fetes per l’ajuntament.

Moviment Rialles de Catalunya

(Terrassa, Vallès Occidental, 1980 – )

Delegació funcional d’Òmnium Cultural. Creada per acord de la junta directiva de l’entitat.

Engloba els grups que, amb el nom de Rialles, es constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya.

Enllaç web: Rialles

Montserrat, colònia

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Barri residencial i d’estiueig, situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.

Montflorit -Vallès Occidental-

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà.

Sorgit al principi del segle XX, és centre residencial i d’estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí.

Montcau, el -Vallès Occidental-

(Vallès Occidental)

Un dels cims (1.053 m alt) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al nord de la Mola (1.095 m alt), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.

Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès.

Mogoda

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)

(o Moguda, o la Moguda) Caseria i antiga quadra.

Situada a la dreta de la riera de Caldes, aigua avall del poble, vora la urbanització de la Florida.

Misser, camp d’urnes de Can

(Terrassa, Vallès Occidental)

Necròpolis d’incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC.

Descobert l’any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l’IEC hi inicià excavacions l’any 1916 que publicà a l’anuari.

L’any 1982 es remogué a causa de les obres d’enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte.

Compren més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d’urnes que es coneixen a Catalunya.

Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa.