(València, 1845 – 1911)
Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba.
En la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí.
Fou ascendit a general el 1904.
Cialdini i Fabregat, Enric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)
Carsy, Joan Manuel
(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)
(o Carsi) Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.
En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.
Cardellà i Crusells, Joan
Carceller i Núñez, Andreu
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
Calandín i Calandín, Emili
(València, 1870 – Barcelona, 1919)
Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).
Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.
Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
Buxó i Montesinos, Joaquim
(València, 9 desembre 1932 – )
“Braulio de Sigüenza” Escriptor. A deu anys es traslladà a Barcelona, on es llicencià en dret.
És autor dels llibres de poesia De la luz y de las sombras (1958), Las islas nos llamaban (premi Boscán 1963) i Mi voz sobre los párpados (premi Ciutat de Barcelona 1968); dels reculls narratius La sangre y la tierra i Foresta vacía de gracias y desgracias; i de les obres teatrals Cinco ante el silencio (1950), Casandra (1954) i Los lises tras el fuego (1969).
Borrull, Francesc
(València, 1695 – Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1758)
Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat de València (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58).
Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57).
Boïl, Guillem Ramon
(València, segle XV – Girona, 1532)
Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.
El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.
Belenguer i Cebrià, Ernest
(València, 13 desembre 1946 – )
Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors Miquel Tarradell, Emili Giralt i Joan Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d’història moderna. Sota la seva direcció, i en l’intent de prosseguir a València els estudis que Jaume Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV.
Participà al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i al Novè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Nàpols, 1973).
El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor adjunt d’història moderna. Ha col·laborat a la revista “Estudis” i a “Cuadernos de Historia”.
Ha publicat també: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II, en sus dominios jamás se ponia el Sol (1988). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988).
Ballester, Antoni
(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)
Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.
Fou el germà de Pere Ballester (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.
Dades dels Països Catalans 