(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)
Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.
En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.
El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.
Escriví en català algunes peces de teatre popular.
(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)
Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.
Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.
Lluís Ballester (València, 1542 – 1624) Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Juan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615).
Lluís Ballester (València, 1734 – 1817) Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies.
(València, 9 gener 1880 – Lugo ?, Galícia, segle XX)
Prelat. Fou consagrat bisbe titular de Quersonès i auxiliar de Toledo en 1924. Més tard fou nomenat bisbe de Lugo.
És autor de formularis parroquials i d’altres escrits religiosos.
(València, 28 juny 1828 – 9 gener 1893)
Autor dramàtic. Considerat el fundador de la comèdia valenciana de costums.
Escriví comèdies (Al sa i al pla, 1862; Eixarop de llarga vida, 1862; La capa no sempre tapa, 1876; Hostes vindran…, 1886) i “joquines” en un acte (Misèria i companyia, 1872; Les beceroles de l’amor, 1874; Acertar errant, 1883).
En col·laboració amb E. Escalante estrenà Fugint de les bombes.
(València, 1861 – 9 novembre 1923)
Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.
Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.
(València, setembre 1750 – 10 octubre 1805)
Escriptor. Fou soci de la Societat d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.
És autor d’obres dramàtiques en castellà (Cleopatra, 1791; Florinda, 1792; Escena trágica unipersonal, València 1792; La Isabela, representada a València) i de diverses composicions poètiques, la majoria fetes per encàrrec de corporacions locals.
Col·laborà al “Diario de Valencia” (1790-91), amb escrits en vers i en prosa. Es feia notar per portar sempre el vestit típic de país.
(València, 24 abril 1908 – 17 abril 1995)
Compositor. Deixeble de Josep Iturbi. La major part de les seves obres són per a cor i orquestra; en sobresurten: Tres poemes orquestrals, El mar de las sirenas (sobre un text de Calderón de la Barca), Iñigo Yáñez.
També cal esmentar la missa dels Sants Innocents i el ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas.
També ha publicat alguns treballs de musicologia i folklore.
(València, 12 març 1919 – 21 desembre 1995)
Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües “Sicània” (1958-59) i “València Cultural” (1960-64) i en l’organització de les assemblees de cronistes del Regne de València.
Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).
(València, 1411 – 16 juliol 1461)
“Jacomart“ Pintor. Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau.
Treballà al Regne de València abans que Alfons IV el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Joan Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb.
D’estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d’un retrat d’Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d’un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).
Dades dels Països Catalans 