Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Bayarri i Hurtado, Josep Maria

3 Respostes

(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)

Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).

La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.

Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.

Bartual i Vicens, Rafael

1 Resposta

(València, 26 agost 1908 – 4 novembre 1974)

Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972).

Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.

Barrios i Estelrich, Francesc

Deixa un comentari

(València, 23 setembre 1936 – 2 maig 2014)

“el Turia”  Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d’haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.

Barrera i Cambra, Vicent

Deixa un comentari

(València, 3 desembre 1907 – 11 desembre 1956)

Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas.

Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942.

Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l’hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.

Barreira, Jaume J.

Deixa un comentari

(València, 1888 – 1957)

Pintor. Sobresortí com a retratista.

Barberà i Sanchis, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Gandia, Safor, 1824)

Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València.

És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d’un de sintaxi (1794).

Barberà i Nolla, Rita

1 Resposta

(València, 16 juliol 1948 – Madrid, 23 novembre 2016)

Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València, fins al 2015.

Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (1995-2003).

Abans de morir era investigada per presumpte blanqueig de capitals.

Barber i Bas, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1864 – 1897)

Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.

La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.

Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.

Ballester i Vilaseca, Antoni

Deixa un comentari

(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)

Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.

Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.

Ballester i Torà, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)

Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.

És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.